El monument als caiguts al pati de Joan Carles de l'Acadèmia de Talarn. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.

Fa calor. És un dijous i, a sobre, del mes de juliol. Talarn s'aixeca donant la benvinguda al Pallars a una munió de gent que ve de tot l'Estat. A l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials de l'Exèrcit de Terra es lliuren els despatxos de la 38ena promoció. És un dia de gala, banderes i familiars vestits com si anessin de casament.

A l'entrada del centre. Un caporal, amb uniforme de campanya i boina perfectament posada, saluda amb simpatia a la premsa. Al càmera de TV3 el fan anar a Talarn a comprar-se un pantalons llargs. "Le advertimos que tenía que vestir con decoro y respeto a la solemnidad del acto", avisa el capità d'Infanteria, Miguel Ángel, un llicenciat amb matemàtiques i destinat a l'Oficina d'Informació Pública.

Un petit autocar rescata la premsa, sense el càmera de TV3, i explicat el programa ens porten al Pati Juan Carlos I, on celebraran la cerimònia. El Brigada Miguel, artiller, ens fa companyia. Un home assenyat que ens demana que li parlem en català. En zona de tribuna, arriben les autoritats. "Ya ha llegado el Ministro", informen. Pedro Morenés, estirat, passa revista.

Les unitats queden enquadrades. Posició de ferms. 450 homes i dones preparats per ser suboficials, dels quals 22 són catalans. De l'Estat espanyol qui més n'aporta és Andalusia, amb 78, i la que menys La Rioja. Només un riojano ha obtingut el títol. Coses que passen. Sona la Marcha Real , demanen a la premsa que s'aixequi. Part de la premsa no ens aixequem. Insisteixen dues vegades. Ho deixen estar.

Toc de corneta. El "vicario general castrense" recorda que "Jesús acoge a quién lucha por su patria y sus principios". El Director de l'Acadèmia, el Coronel Luis Costuera avisa que Catalunya és "naturalmente española". El públic ovaciona el coronel. Primer moment d'èxtasi col·lectiu.

Les autoritats s'incorporen a la cerimònia. Lliuraran els despatxos. El primer despatx és el number one de la promoció, el sergent de Transmissions Jaime Domínguez Muñoz, un xicot d'Almendralejo, Badajoz. La vicepresidenta Joana Ortega, professional, li lliura l'espasa de Jaume I. Segon moment d'èxtasi.

Els nous sots-oficials recullen els despatxos. Els lliuren la Vice-presidenta, el Ministro, la Delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, i l'alcalde de Talarn, Lluís Oliva, un independentista per ERC i Reagrupament. Coses de la complicada biosfera política catalana. S'incorpora la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho. Ningú no sap per què hi és. "Lo pidió y mira...", diuen amb resignació els responsables de protocol a la premsa estranyada. "Deu tenir un general de confiança", bromegen.

Recull el despatx la sergent Vanessa. Està embarassada. La gent aplaudeix. Crits de "¡Guapa, Guapa i Guapa!" i "¡Esto sí que es artillería!". Els policies militars, gent amb qui no discutira una infracció de trànsit, aplaudeixen emocionats. Tercer moment d'èxtasi.

Lliurats els despatxos. Toc de corneta. Memòria als caiguts. Ara sí, tothom dret. Els morts sempre s'han respectar. Un senyor del públic plora. El seu fill enceta la quarta generació de militars. Toc de corneta. Canten l'himne de l'Acadèmia. "Mi alma templó tu academia leridana donde aprendí a quererte con fervor...", entonen amb mística.

El coronel dóna l'ordre: "Teniente Coronel, ¡Mande Firmes!". Obeeix. Tots quadrats. El públic s'esvalota. Clamen sexe. " ¡Que guapo es mi sargento! ¡Ay cuando te pille, mi sargento!", criden dones exitadíssimes, vestides de curt -curtíssim- i disposades a entrar en poques hores en una guerra que albiro esgotadora. Quart moment d'èxtasi.

Gorres a l'aire. S'acaba la cerimònia. Aplaudiments, clams, eclosió d'eufòria. Cinquè moment d'èxtasi. Se serveix un "vino" al menjador de la tropa. No és "vino", és cava. Serà el procés? El Ministro saluda. Un brigada agafa un soldat primer i l'ordena: "¡Empieza a descorchar, joder, o te corto los huevos!". Qui s'hi negaria... El Ministro fa l'anunci: Talarn continua. Crits d'alegria. "Vítores", en diuen. Brinden. La senyera que escorta les autoritats és més bastant més baixeta que la bandera espanyola, i el pal és, literalment, una canya.

I així, els nous sots-oficials marxen després de nou mesos d'instrucció al Pallars -"tierras profundamente catalanas"-, amb un sabre, un despatx i un destí de dos anys més per fer l'especialitat. De ben segur, que arribats a casa viuran el darrer moment d'èxtasi del dia. I  com han promès, "¡Serviran a España hasta morir!". Al lloro.

Alícia Sánchez-Camacho, líder de la quarta força parlamentària, rebuda amb honors a Talarn. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.