Primer va ser la taula de diàleg. Després els indults, la supressió de la sedició del codi penal, i finalment l'amnistia. Després de tota la repressió viscuda pels fets de l'1-O, l'independentisme tanca el 2023 a punt de culminar la desjudicialització del conflicte polític. La llei d'amnistia -pactada entre el PSOE i Junts i ERC per la necessitat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de ser investit- es troba ara en període d'esmenes al Congrés. S'aprovarà previsiblement a finals de gener, després viatjarà fins al Senat on el PP l'intentarà dilatar al màxim i, finalment, per primavera, s'aprovarà definitivament a la cambra baixa.

La llei ha de permetre allunyar dels tribunals les causes relacionades amb el procés, ja sigui per la consulta del 9-N, pel referèndum de l'1-O o per les protestes contra la sentència del procés i abraça un període temporal que va de 2012 fins al dia d'entrada a registre, el 13 de novembre del 2023. Quan sigui formalment aprovada començarà una fase complexa on es preveuen resistències dels jutges i dels tribunals.

Durant tot aquest temps, l'independentisme es veurà inevitablement lligat al president del govern espanyol. I malgrat les resistències, els precedents indiquen que serà possible. Perquè al començament, segons el PSOE no era possible ni la taula, ni els indults, ni la reforma del codi penal. Però els resultats electorals van acabar provocant que ho fossin. Després de l'amnistia, la pròxima estació a la qual vol arribar l'independentisme serà el referèndum.