La detenció i alliberament de Carles Puigdemont a Sardenya, a finals de setembre, va servir per constatar fins a quin punt l'estratègia de Pablo Llarena i el Tribunal Suprem per extradir els exiliats ha fracassat, almenys per ara.

L'expresident de la Generalitat, gràcies a la seva posició com a eurodiputat, manté la llibertat de moviment per tota Europa malgrat la pèrdua de la immunitat parlamentària, però sap que aquesta condició no computa quan es tracta d'Espanya. El Suprem ja ha fet saber, de manera encara no oficial, que el líder de Junts seria detingut si entrés en territori estatal.

L'episodi a Itàlia va servir a Puigdemont per veure reforçada la seva estratègia de defensa, capitanejada per l'advocat Gonzalo Boye, i per situar de nou l'exili com a font de victòries -jurídiques, però també polítiques- en un moment de desorientació de l'independentisme.

L'expresident, que va ser número u de la llista de Junts a títol simbòlic, té cada vegada menys protagonisme orgànic al partit i està centrat en la seva tasca com a eurodiputat i al capdavant del Consell per la República, establert a Bèlgica.

[hemapres]