Distribució de variació de la temperatura mitjana anual a Catalunya per a dos escenaris i tres períodes Foto: DMAH El Servei Meteorològic de Catalunya facilita les primeres projeccions climàtiques regionalitzades a Catalunya, en les quals es constata que durant el segle XXI la temperatura mitjana anual augmentarà més a la zona pirinenca que a la resta de Catalunya, i aquest augment serà més marcat a l’estiu. La temperatura projectada cap a finals d’aquest segle pot augmentar al nostre país fins a valors superiors als 3ºC en relació al període de referència 1971-2000
El Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics de l’any 2009, publicat la darrera primavera, confirma per 16 punts de mesura que la tendència a l’alça de la temperatura mitjana anual va a un ritme d’entre 0,19ºC i 0,24ºC per dècada
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge, ha presentat aquesta tarda, de la mà d'Anna Rius i Jordi Cunillera, els resultats obtinguts en dues línies de treball relacionades amb el canvi climàtic a Catalunya: la generació de projeccions climàtiques regionalitzades (segle XXI) i l’anàlisi de tendències climàtiques recents (segle XX, bàsicament).
Un moment de la presentació dels treballs climàtics de l'SMC. Foto: Xavier BorràsEls treballs del SMC se centren en dues variables meteorològiques, la temperatura i la precipitació. Analitzen tant les dades registrades durant les darreres dècades a estacions meteorològiques com la seva evolució durant les properes dècades, cosa que permet saber quins són els canvis de les variables durant els darrers anys i quin en pot ser el comportament en el futur.
Projeccions de la temperatura i la precipitació a Catalunya fins al 2100
Al llarg dels darrers dos anys el Servei Meteorològic de Catalunya ha desenvolupat un model per generar escenaris climàtics futurs a nivell comarcal seguint les indicacions del Internacional d’Experts sobre el Canvi Climàtic, GIECC (IPCC). Actualment s’han analitzat la temperatura i la precipitació dels períodes 2001-2020, 2041-2060 i 2081-2100 com a representatius del segle XXI, i actualment s’està treballant amb els altres dos períodes per poder disposar de tot el segle complet.
Les projeccions regionalitzades s’han generat considerant dos escenaris d’emissions: un de sever (A2) i un de moderat (B1).
El primers resultats obtinguts permeten concloure que la temperatura projectada cap a finals d’aquest segle pot augmentar al nostre país fins a valors superiors als 3ºC en relació al període de referència 1971-2000, que pot arribar a valors propers als 5ºC als Pirineus. Quant a les estacions, els augments més grans es projecten per a l’estiu i els més petits a l’hivern i a la primavera.
Pel que fa a la precipitació, els resultats mostren un decreixement general dels valors anuals en relació al període 1971-2000, que podrien arribar a ser superiors al -15% per a finals de segle (amb valors propers al -25% als Pirineus). Tot i això aquesta reducció no es produirà de manera uniforme ni a totes les estacions de l'any, algunes de les quals presenten força incertesa, ja que es donen resultats del tot contraris segons els escenaris d'emissions considerats. Només per a finals del segle XXI coincideixen les projeccions obtingudes entre escenaris pel que fa referència al signe de la seva variació. A grans trets, s'espera un augment de la precipitació a l'hivern i disminucions de la mateixa la resta de l'any, sent més important la disminució a la primavera i a l'estiu.
En relació a la freqüència dels esdeveniments extrems de temperatura i precipitació, les projeccions indiquen que aquests variarà al llarg del segle XXI, els períodes secs seran més freqüents i augmentant la probabilitat d’episodis de pluja intensa, amb la qual cosa es projecta una major variabilitat de la precipitació durant el present segle. D’altra banda, en temperatura es projecta una baixada de la probabilitat dels episodis de fred i un augment considerable en la dels episodis de calor extrema. En aquestes projeccions d’episodis extrems, els canvis sempre són més marcats per a l'escenari A2 que no pas el B1.
Tendències de la temperatura i la precipitació a Catalunya durant el s. XX
Cada any el Servei Meteorològic de Catalunya edita el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC), on s’analitzen les dades registrades a diversos punts d’observació amb una sèrie superior a 50 anys per poder conèixer l’evolució dels principals indicadors climàtics més àmpliament utilitzats. La darrera actualització del BAIC analitza 16 sèries amb dues d’aquestes (Observatoris de l’Ebre i Fabra) amb més de 100 anys de dades i la sèrie de temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (el Baix Empordà) des de 1974.
Quant a la temperatura mitjana anual, l’augment observat durant el període des de 1950 fins a l’actualitat mostra una apreciable uniformitat geogràfica a un ritme d’entre +0,19 i +0,24 ºC/dècada. La mitjana anual de la temperatura màxima ha augmentat a un ritme més alt que no pas la mitjana anual de la temperatura mínima. Estacionalment, l’estiu mostra un augment de la temperatura mitjana anual més elevat, entre +0,32 i +0,44 ºC/dècada, mentre que la tardor no mostra una tendència estadísticament significativa.
Si analitzem les dades dels observatoris de l’Ebre i Fabra, operatius des de començament del segle XX, s’ha observat un augment de la temperatura mitjana anual de +0,13 i +0,10ºC per dècada respectivament. Pel que fa a la precipitació, no hi ha tendència estadísticament significativa en cap dels índexs calculats, tret del nombre de dies de neu, amb una disminució estadísticament significativa en ambdós casos.
Documents
Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics. Any 2009Documents
Primers resultats sobre la generació d’escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya durant el segle XXI
Dossier informatiu sobre les línies de treball del Servei Meteorològic de Catalunya relacionades amb el canvi climàtic
