"No hi ha cap criat que pugui servir dos amos: o n'avorrirà un i estimarà l'altre, o tindrà afecte a un i detestarà l'altre". St. Lluc 16:18

El mestre Ioda els ha fet córrer. Ha engegat la seva espasa jedi. El làser els ha il·luminat allò que és una realitat evident: no pel fet de ser catalans hem de deixar que els espanyols no ens permetin operar-nos la pròstata. És més, no pel fet de ser catalans hem de claudicar davant els interessos d'altres catalans que han fet del seu catalanisme de pa sucat amb oli un sistema de vida. Oi que m'entens, Darth Vader?

El president Mas ha votat a la consulta sobiranista de Barcelona. Macu. Simbolisme important. Però l'hora de simbolismes, manifestacions, declaracions, mocions i altres collonades comença d'esbandir-se. Ara és l'hora de la voluntat política. De gestos, ningú no en vol més. Ara és l'hora de les decisions. Pujol fa cinquanta anys tard, i s'adona que l'apòstol Lluc tenia més raó que un sant. Artur Mas no hauria d'esperar tant. Ha de canviar d'amo.  

Un dels amos és l'enemic. Dóna senyals clars i contundents de les seves intencions: assimilar el país dels barrufets a les seves misèries. L'altre amo, el país dels barrufets, el que l'ha escollit democràticament, no vol passar gana per culpa d'un amo que parla en espanyol.

Ara, els barrufets s'escolten més el Mestre Ioda que no pas el Gran Barrufet "en actiu", i sospiten que el Barrufet President no tindrà capacitat per transformar-se en el barrufet Luck Skywalker. Però la necessitat és evident: Lluc va veure com el seu mestre era crucificat.