Canvi inèdit. En tres-cents anys, als catalans ens havien dit ben bé de tot excepte indigents. Fins ara, el catàleg d'insults havia girat, més o menys, a l'entorn d'una suposada gasiveria que aplegava exactament els mateixos prejudicis que en d'altres països s'apliquen als jueus. O sigui, rics materialment, però miserables moralment. La novetat és que, per primera vegada, la catalanofòbia i la judeofòbia han començat a divergir. Ara ells -els espanyols- són els rics que tenen diners i en poden disposar i, en l'altre extrem, nosaltres som els pobres que pidolem per necessitat.
Aquesta paradoxa, a més, ha estat el fet més destacat en la premsa internacional d'aquestes últimes setmanes, que constaten, amb una certa aprensió, l'enfonsament de les finances de les institucions catalanes. Ahir la revista Panorama explicava que "La independència de Barcelona s'estremeix, doblegant-se a demanar ajuda als palaus del govern de Madrid. Els agrada comparar la seva regió amb Escòcia i no volen les interferències del govern central". Pobresa sobrevinguda, per tant. Ara toca humiliar-se i demanar.
Així que només queda autodiagnosticar-nos. Ens han fet pobres o ens hem fet pobres? En el primer cas, estem obligats a la rebel·lió; en el segon estem abocats a l'emigració.
ARA A PORTADA
Publicat el 29 d’agost de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política El Parlament insta el Govern a crear la T-Lleure: que és?
-
Política Detinguts dos menors acusats de filtrar a internet dades sensibles de Pedro Sánchez i dos ministres
-
Política Derrota d'Illa al Parlament: l'oposició tomba la mesura estrella dels 200.000 pisos
-
Política El PSC valida l'acord Puigdemont-Sánchez però descarta un referèndum d'autodeterminació
-
Política Collboni arrenca el pols del pressupost 2026 amb uns comptes rècord i l'escepticisme de l'oposició
-
Política «Que vagin a avortar a una altra banda»: Ayuso es nega a fer el registre de metges objectors