L'atzucac positiu del 9-N ha deixat tothom descol·locat, sobretot l'Estat. El monolític Estat espanyol està absolutament desconcertat. No sap ni què fer. Desorientat pren decisions dubitatives, reactives i poc assenyades. La mala llet obnubila la vista i l'atac de desobediència li ha garratibat el sistema nerviós. Una minoria estatal li ha fet pujar els colors i la revenja seria tan bèstia que no la poden fer.

Ara que l'adversari està empiocat, gairebé abatut aquí l'èxit també ha descol·locat a molts. Tenim un president infladíssim, segurament massa,- un Junqueras que no es refia; un Fernàndez que la toca però no vol més jocs de mans i un Herrera que no ha passat pel seu millor moment polític. Malgrat tot el 9-N és un èxit de tots.

I el post 9-N també és un èxit malgrat que, legítimament, tots estiguin enfadats amb tots. La dificultat del moment obliga a enfadar-se i no passa res. És normal i tots tenen raons. Però allò que importa i allò que cou a Madrid és que els partits del nou catalanisme parlen obertament i amb tota desimboltura d'eleccions constituents o plebiscitàries per fer... la independència! Un escenari absolutament impensable fa tres anys.


Des de CiU, des d'ERC o des de la CUP, o des d'ICV-EUiA admeten que el gir ha estat tan bèstia, tan fort i tan convincent que en poques setmanes “tot es reconduirà”, que les coses es posaran a lloc i que tothom admetrà, perquè d'entendre ja ho entenen, que hauran de fer el seu paper per un objectiu comú. El “què” fa dies que el tenen clar, el “com” més o menys també, només falta el "quan" i aquí és d'on plora la criatura. Ara sí, a aquestes alçades de la pel·lícula, ara que no hi ha més alternativa que guanyar o desaparèixer , keep calm. Sobretot això, keep calm.