[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EKyah2Cc9Yw[/youtube]
El cas de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar ha monopolitzat la sessió de control al president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la jornada parlamentària d'aquest dimecres. Aragonès ha fet una defensa aferrissada del model d'immersió lingüística i l'escola catalana després d'una pregunta del líder del PP, Alejandro Fernández, en què acusava el Govern de practicar l'"estigmatització" de les famílies que defensen l'ensenyament bilingüe a Catalunya. "Deixin en pau l'escola catalana", ha respost irat el president de la Generalitat. "Prou d'utilitzar la llengua catalana per arreplegar quatre vots. Ja n'hi ha prou!", ha etzibat al dirigent popular.

Aragonès ha aixecat el to per rebutjar les acusacions de "discriminació" formulades pel PP. "Estan utilitzant missatges repugnants a les xarxes per intentar bastir un discurs mediàtic que l'únic que vol és aconseguir quatre vots a l'Estat a costa de trencar la cohesió social del país", ha reblat el president català. Fernández, que ha obert foc al ple amb equiparacions entre independentisme i terrorisme a tomb de "l'assetjament" viscut per la família del menor de Canet, ha instat el Govern a abandonar l'actual model lingüístic. "Deixin de fer mala política, deixin en pau l'escola catalana. Tots estem en contra de qualsevol discriminació", ha afirmat Aragonès, que ha recordat al dirigent popular que a Catalunya "ja no els vota ningú"

Ciutadans també ha inflamat la sessió de control. "Vostès estan clavant un altre clau al taüt de la convivència dels catalans", ha indicat Carlos Carrizosa, cap de files de la formació taronja al Parlament. "Van néixer amb aquesta estratègia, van venir al Parlament per trencar amb els consensos", ha apuntat Aragonès, que ha demanat a Carrizosa que elevi disculpes als docents de Sant Andreu de la Barca, als quals Albert Rivera, exdirigent del partit taronja, va assenyalar a través de Twitter. "Ara el seu portaveu al municipi diu que tot venia d'un malentès", ha ressaltat el president. El cap de files de Ciutadans ha contraatacat amb el fet que hi hagués "assetjament" contra els fills de guàrdies civils durant els dies més àlgids del procés durant el 2017.

"Nosaltres vam néixer per parlar, per evitar que es facin callar els pares a les escoles. També ens intenten callar a l'hemicicle", ha remarcat en referència a l'expulsió del diputat Nacho Martín Blanco efectuada ahir per la presidenta de la cambra, Laura Borràs. Carrizosa ha comparat la situació a Canet amb Ermua -el municipi d'on era regidor Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA-, i ha demanat "recuperar la convivència a Catalunya". Aragonès ha indicat que comparar aquesta "ofensiva mediàtica" amb Canet com a epicentre amb Ermua, municipi que "va patir el terrorisme", no s'hauria de produir. "És un insult a totes les víctimes. Vostè s'ha equivocat. Quan hi pensi, se'n penedirà del que ha fet", ha remarcat.

[h3]Illa, la llengua i Nissan[/h3]
Salvador Illa ha volgut iniciar la seva intervenció amb una reflexió sobre l'escola catalana. "No esperin al meu grup a la pugna partidista i política per la llengua a l'escola. Deixin en pau l'escola catalana, uns i altres", ha afirmat, abans de demanar "un punt més de serenor" en el debat sobre la llengua al sistema educatiu.

El líder del PSC, però, ha centrat la reflexió parlamentària en la reindustrialització de la planta de Nissan, que ha tancat la cadena de producció. Arran de l'anunci de Great Wall Motors de no instal·lar-se en les instal·lacions que ocupava la firma automobilística, Illa ha demanat a Aragonès "línia directa" de treball per trobar alternatives a la desaparició dels llocs de treball de Nissan. "Agraeixo la voluntat de col·laboració", li ha respost el president català. Tanmateix, ha demanat al dirigent socialista implicació per aconseguir que el "màxim de recursos vinguin a Catalunya" per afermar el pes del sector automobilístic en la indústria catalana.

Albert Batet, en nom de Junts, també ha posat el focus en la indústria automobilística i la reindustrialització del país. Batet ha demanat al Govern que concreti accions a curt termini per assegurar llocs de treball. Aragonès, que ha lamentat la negativa de la firma japonesa  ha recordat que l'executiu treballa alternatives en aquesta carpeta, que s'haurien d'analitzar en els pròxims dies. Al marge de la reindustrialització de la planta de Nissan -divendres hi ha reunió prevista amb el govern espanyol i sindicats-, el president català ha insistit que Catalunya "està preparada per acollir tota la cadena de valor del cotxe elèctric".

Qui també ha insistit en la qüestió de la llengua ha estat Ignacio Garriga, líder de Vox al Parlament, que ha defensat "suspendre l'autonomia tant temps com faci falta" per "recuperar la convivència" a Catalunya. "Al novembre van callar amb la violació grupal d'Igualada, i ara persegueixen un nen de cinc anys", ha destacat el cap de files de l'extrema dreta a la cambra catalana. Aragonès, amb un to menys abrandat que en la resposta al PP, ha posat de manifest que Vox busca augmentar la crispació per captar vots, i ha retret als tribunals que sovint actuïn com a "aliats" de l'extrema dreta.

Ja en resposta a Josep Maria Jové, cap de files d'ERC al Parlament, Aragonès ha obert la porta a "reforçar l'àmbit legislatiu" i les polítiques que es fan a les escoles. Aquestes carpetes es tractaran en la cimera convocada per aquest dijous a Palau amb entitats i societat civil. Dissabte, Aragonès té previst assistir a la manifestació convocada per Som Escola en defensa del català i del model d'immersió, a la qual no hi serà el PSC.

[h3]Missatge de Puigneró al PSC[/h3]
Abans de les preguntes a Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró ha interpel·lat directament el PSC per tal que defensi el català i el model d'immersió lingüística. Ho ha fet comparant la situació amb la dels indults concedits als condemnats pel procés. "Sé que vostès no són com com Vox i Ciutadans. No ho han estat mai. Estaria bé que sapiguessin on són. Els demano que siguin valents i, igual que han fet amb els indults, s'enfrontin al poder judicial en matèria lingüística", ha ressaltat després d'una pregunta d'Elsa Artadi, portaveu de Junts, que ha aprofitat per retreure -de manera implícita- el suport d'ERC a la llei Celaá, a la qual els republicans van fer costat amb l'argument que blindaria la immersió i que no ha evitat casos com els de Canet de Mar. Puigneró ha demanat a ERC "unitat estratègica" al Congrés per no replicar decisions així.

Poc abans, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha defensat "confiar en els mestres" per fer front als atacs contra la immersió. Ho ha fet en en resposta a Carles Riera, diputat de la CUP, que en sessió de control li ha reclamat garantir la preeminença del català en l'ensenyament malgrat les sentències judicials reflectides en casos com el de Canet de Mar. La llengua és protagonista del debat polític, marcat també pel dard del Govern a Laura Borràs, presidenta del Parlament, que va demanar que Cambray assumís la direcció del centre maresmenc per fer front a la situació.

El dirigent d'ERC ha apuntat que des del Govern es continuarà "lluitant" davant dels "atacs dels tribunals" amb "totes les eines", la "màxima fermesa" i la "màxima convicció". "El blindatge de la llengua no serà efectiu fins que no tinguem un estat propi", ha assenyalat el conseller, que ha indicat que el Govern "mira de cara" la situació lingüística i aplicarà amb "mirada llarga" un pla d'impuls del català als centres educatius. "Totes les escoles del país rebran l'acompanyament i les eines amb grups impulsors", ha apuntat Gonzàlez-Cambray. "Continuarem avançant, perquè el model d'escola catalana no es toca", ha indicat, sense arribar a més concrecions.

[h3]Els comuns i el finançament[/h3]
Jéssica Albiach, cap de files dels comuns, ha trencat la dinàmica de preguntar sobre el català i ha demanat una "proposta conjunta" per implicar-se en el finançament autonòmic de bracet amb el País Valencià i les Balears. Aragonès ha respost que el Govern estarà "en tot els àmbits" on es defensi la ciutadania i els interessos econòmics del país, però ha remarcat que el debat sobre el finançament s'ha fet històricament sobre la "confrontació" de territoris. El president ha indicat que la proposta feta pel Ministeri d'Hisenda perjudica Catalunya, i ha descartat implicar-s'hi. "Els convido a fer pinya perquè hi hagi un fons Covid el 2022 per finançar el sistema sanitari", ha indicat Aragonès, que ha donat per fet que en aquesta legislatura a l'Estat no hi haurà acord pel finançament.

"No pot abaixar els braços", ha ressaltat Albiach, que s'ha posicionat al costat de l'executiu per defensar el català. "Això no va de partits, va de país", ha apuntat la dirigent dels comuns, que tot seguit ha indicat que la proposta d'Hisenda no és "adequada" per a Catalunya. "Per això li demanem una reunió urgent", ha indicat Albiach, que ha defensat una hisenda pròpia per a Catalunya per decidir sobre els impostos a Catalunya. "L'únic model que serà just serà el de la independència", ha insistit Aragonès, que ha retret que no hi hagi cap proposta del govern espanyol per gestionar tributs i que se centri en la "distribució vertical" dels recursos. "Aquest debat no portarà a cap acord, com sí que pot passar en el cas dels fons Covid", ha diagnosticat.