Aragonès assumeix aquest divendres la presidència de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània
Creada el 2004, aplega Catalunya, Occitània i les Illes Balears per reforçar els territoris com un gran pol de desenvolupament econòmic i cultural
ARA A PORTADA
-
-
Sánchez es compromet a complir tots els acords amb Junts després de les amenaces de trencament Oriol March
-
Illa rebaixa la tensió amb Hisenda pel finançament i defensa Montero: «És un gran actiu» Bernat Surroca Albet
-
Elisenda Alamany es postula per a l'alcaldia amb la recepta perquè «Barcelona no mori d'èxit» Lluís Girona Boffi
-

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el 10 de febrer de 2023 a les 10:44
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, assumeix aquest divendres la presidència rotatòria de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (EPM), en un acte a Tolosa de Llenguadoc, en què es farà el traspàs per part de la presidenta de la regió d'Occitània, Carole Delga, que ho ha estat en els darrers dos anys. També hi assistiran representants del govern balear.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània es va crear el 2004 com una organització de cooperació política entre l'executiu català, el de les Illes Balears i Occitània. Amb el rang jurídic d'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), és reconeguda com una institució de cooperació interregional d'àmbit europeu. Aplega 15 milions d'habitants, xifra que la converteix en una zona més poblada que dinou dels estats de la Unió Europea, amb 110.000 km². Té un PIB de més de 440.000 milions d'euros -dades del 2019, similar al d'Àustria.
Des del seu inici, l'Euroregió ha volgut ser un gran espai de cooperació i desenvolupament entre els seus territoris i un pol de creixement verd i blau mitjançant la innovació i els vincles teixits entre els centres universitaris, tecnològics, culturals i econòmics. El 2021 va definir el seu full de ruta fins al 2030, amb quatre grans eixos: accelerar la transformació ecològica i energètica dels territoris per combatre les urgències climàtiques; promoure una economia circular i neutra en carboni; treballar per la inclusió i la diversitat; i situar l'Euroregió com un actor protagonista a la Mediterrània.
Han passat moltes coses des d'aquell octubre del 2004, quan va néixer l'Euroregió amb un acte amb el president català, Pasqual Maragall, i els seus homòlegs del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, les Illes i l'Aragó. Només dos anys després, el president aragonès, Marcelino Iglesias, es va retirar en protesta pel conflicte encetat per les obres d'art de la Franja. L'Aragó ja no ha tornat a l'Euroregió, que s'ha vist afectada per les vicissituds polítiques. Aquest divendres, comença una nova etapa amb presidència catalana.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània es va crear el 2004 com una organització de cooperació política entre l'executiu català, el de les Illes Balears i Occitània. Amb el rang jurídic d'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), és reconeguda com una institució de cooperació interregional d'àmbit europeu. Aplega 15 milions d'habitants, xifra que la converteix en una zona més poblada que dinou dels estats de la Unió Europea, amb 110.000 km². Té un PIB de més de 440.000 milions d'euros -dades del 2019, similar al d'Àustria.
Des del seu inici, l'Euroregió ha volgut ser un gran espai de cooperació i desenvolupament entre els seus territoris i un pol de creixement verd i blau mitjançant la innovació i els vincles teixits entre els centres universitaris, tecnològics, culturals i econòmics. El 2021 va definir el seu full de ruta fins al 2030, amb quatre grans eixos: accelerar la transformació ecològica i energètica dels territoris per combatre les urgències climàtiques; promoure una economia circular i neutra en carboni; treballar per la inclusió i la diversitat; i situar l'Euroregió com un actor protagonista a la Mediterrània.
Han passat moltes coses des d'aquell octubre del 2004, quan va néixer l'Euroregió amb un acte amb el president català, Pasqual Maragall, i els seus homòlegs del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, les Illes i l'Aragó. Només dos anys després, el president aragonès, Marcelino Iglesias, es va retirar en protesta pel conflicte encetat per les obres d'art de la Franja. L'Aragó ja no ha tornat a l'Euroregió, que s'ha vist afectada per les vicissituds polítiques. Aquest divendres, comença una nova etapa amb presidència catalana.
Et pot interessar
-
Política L'endemà de la política
-
Política Rahola, Artadi, Giró: una dècada per trobar el relleu de Xavier Trias a Barcelona
-
Política Junts i el govern espanyol pacten un canvi legal per garantir l'atenció al client en català
-
Política Illa s'envolta de patronals i sindicats per reclamar a Madrid més concrecions amb el finançament
-
Política La Moncloa s'entrega al «clamor popular» per Gaza davant la «mala fe» de Feijóo
-
Política El Govern lamenta que Junts «sucursalitzi» la política catalana: «La volen vincular a acords d'una altra institució»