El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, han clausurat aquest dissabte la commemoració de l’any Nativitat Yarza amb motiu dels 150 anys del seu naixement. Aragonès ha destacat que el llegat de Yarza, mestra republicana i antifeixista, que va ser la primera alcaldessa escollida democràticament a Catalunya, és "absolutament vigent" tot i estar molts anys "silenciat".

"És evident que a les dones els queden molts sostres de vidre per rebentar. És per això que tots ens hem de sentir hereus del seu llegat amb el nostre compromís feminista", ha assenyalat. Yarza va ser escollida alcaldessa de Bellprat (Anoia) el 1934 i va morir a l’exili, a Tolosa de Llenguadoc, el 1960, als 87 anys. L'acte d’aquest matí ha posat el punt final a tot un any de reconeixements per part del Govern de la Generalitat amb motiu dels 150 anys del naixement de Yarza i ha volgut ser un reconeixement a la seva tasca política, pionera de la política municipal i referent per a les dones que avui ocupen càrrecs polítics.

Per la seva banda, la consellera Tània Verge, ha declarat que recuperar la memòria de les dones "és un acte de justícia feminista per poder fer visible les aportacions, coneixements i pràctiques que el patriarcat ha volgut invisibles". Verge ha assenyalat que el llegat de Yarza és molt viu, vigent i que es pot resumir en una recepta molt clara a aplicar: coeducació, institucions diverses i despatriarcaritzades, memòria històrica, feminisme i antifeixisme.

Qui era Nativitat Yarza Planas?

L’Institut Català de les Dones, adscrit al Departament d'Igualtat i Feminismes, ha impulsat durant el 2022 diversos actes arreu del país per valorar la tasca de Yarza, que va fer importants aportacions a la lluita pels drets de les dones, la laïcitat i les lluites socials. Nativitat Yarza Planas (Valladolid, 1872 -Tolosa, 1960), va ser mestra, alcaldessa, republicana, antifeixista, laïcista i miliciana.

Va esdevenir alcaldessa de Bellprat el 14 de gener del 1934, encapçalant la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya. Fou alcaldessa fins que va ser substituïda per disposició militar després dels fets d’octubre. Després de l’alçament militar del 18 de juliol de 1936, i ja com a militant del PSUC, es va allistar de miliciana i va realitzar tasques de suport al front d’Aragó fins que, amb la desmobilització de les dones del front republicà, va tornar a la rereguarda, on va fer de mestra. Amb la fi de la Guerra Civil, el 1939, va marxar a l’exili, passant per diversos camps i instal·lant-se definitivament a Tolosa de Llenguadoc, on va morir en l’oblit als 87 anys.