19
d'abril
de
2022, 17:40
Actualitzat:
18:02h
Canvi de rasant en la relació entre el Govern i la Moncloa i, molt especialment, entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez, després del cas d'espionatge massiu que afecta una seixantena de dirigents independentistes. El president de la Generalitat, en una compareixença acompanyat de tots els membres del Govern, ha anunciat que queden congelats els vincles amb el govern espanyol. "No tot pot continuar igual", ha ressaltat Aragonès, que ha indicat que les conseqüències polítiques del cas seran "immediates". El vicepresident Jordi Puigneró, a banda, ha indicat que no es poden "normalitzar" les relacions amb un Estat que actua de manera "repressora".
"Qui ha de demostrar el seu compromís amb el procés de negociació no és el Govern. El que està en qüestió és el compromís de l'Estat. Cal que es restauri la confiança mínima. Quina evidència més gran necessitem que l'espionatge més gran que hi ha hagut mai a Europa a través de Pegasus?", ha assenyalat el president de la Generalitat, que ha demanat "avançar" en la negociació. Aragonès ha demanat a Sánchez que impulsi una investigació independent i, també, ha reclamat una trobada "cara a cara" amb el president del govern espanyol per tal d'aclarir el grau de coneixement sobre l'espionatge al qual van ser sotmesos una seixantena de dirigents independentistes, entre els quals qautre presidents de la Generalitat.
Aragonès ha apuntat que, per tal de "normalitzar" relacions, cal que l'Estat "restauri" la confiança. "Això es fa amb transparència i assumpció de responsabilitats. És imprescindible aquesta mesura de construcció de confiança", ha remarcat el dirigent d'ERC, que és un dels que tenia el telèfon intervingut. De fet, ha indicat que no pot donar per garantit que ara mateix tingui el mòbil completament segur. Pel que fa la protecció de membres anteriors del Govern o de treballadors públics afectats per aquest cas d'espionatge, el president ha ressaltat que la Generalitat els farà costat. "Anirem fins al final", ha apuntat Aragonès. Puigneró, a banda, ha posat de manifest que part d'aquestes intervencions de l'Estat es poden fer gràcies al "decretazo digital" que va impulsar el govern espanyol el novembre del 2019, en plena campanya electoral.
Al migdia, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, en una roda de premsa -inusualment- unitària des del Paarlament Europeu, han assenyalat el joc brut de l'Estat en forma de persecució, que ha concedit una nova oportunitat a la salut del sobiranisme. Però la unitat exhibida -en forma d'iniciatives polítiques i judicials- ha estat parcial, perquè els dos màxims dirigents del Govern de l'1 d'octubre han evidenciat que no comparteixen l'estratègia política de relació amb l'Estat. En la compareixença que ha mostrat la fredor personal que es dispensen els presidents de Junts i ERC, Puigdemont ha deixat clar que el cas d'espionatge "canvia les coses", fins al punt de donar per amortitzat el diàleg amb el govern espanyol, fins ara escàs pel que fa a resultats.
Sense citar els republicans -partidaris de la taula de negociació, a diferència de Junts-, l'expresident de la Generalitat ha afirmat que avui "no hi ha diàleg i sí una violació massiva dels drets fonamentals". "No s'entendria que després d'un escàndol com aquest, les coses continuessin igual", ha reblat Puigdemont. I ha demanat a l'independentisme "reorientar" les relacions els partits que governen l'Estat, sense més concrecions. "Demano que això tingui conseqüències polítiques", ha insistit a preguntes dels mitjans de comunicació. Junqueras, en canvi, ha defensat no renunciar mai a la "bandera" de la negociació davant la comunitat internacional.
Des de la mateixa roda de premsa a Brussel·les, on precisament aquest dimarts es constituïa la comissió que investiga l'ús del programari Pegasus, John-Scott Railton, de Citizen Lab, ha detallat que hi ha una "evidència circumstancial" que agències vinculades a l'estructura de l'Estat han utilitzat Pegasus i Candiru -malaware que s'infiltra als telèfons mòbils de l'empresa israeliana NSO Group- amb finalitats polítiques. En aquest sentit, Railton ha exigit una investigació "exhaustiva i oficial" per aclarir els fets i ha recordat que el CNI ja era usuari de Pegasus almenys des del 2105. "És gairebé impossible protegir-se d'aquests atacs", ha afirmat l'investigador de la institució radicada a la Universitat de Toronto, que ha detallat mètodes altament sofisticats per accedir a les víctimes, una seixantena de dirigents en total.
Les revelacions sobre l'espionatge a líders independentistes -a partir d'una investigació de Citizen Labrecollida per The New Yorker- remet a anteriors revelacions sobre el control exercit a dirigents sobiranistes. El precedent més recent és el deRoger Torrent -en la seva etapa com a president del Parlament- o Ernest Maragall, líder d'ERC a Barcelona. Com en aquella ocasió, el govern espanyol ha optat per desvincular-se del cas, per bé que Unides Podem ja ha demanat a l'executiu que obri una investigació sobre els fets. Una nova pugna entre els socis de coalició a la Moncloa.
Aquest dilluns, quan va transcendir la informació, portaveus del Ministeri de l'Interior i del Ministeri de Defensa van recordar que Espanya actua com un estat de dret i que la intervenció de comunicacions s'ha de fer amb autorització judicial. El ministeri dirigit per Fernando Grande-Marlaska va insistir també que ni la Policial Nacional ni la Guàrdia Civil han tingut relacions amb l'empresa israeliana NSO Group -propietària de la tecnologia que ha permès l'espionatge dels telèfons mòbils de líders independentistes- per contractar els seus serveis, només disponibles per a estats o departaments de defensa. Tanmateix, sí que s'ha documentat que els serveis secrets espanyols (CNI) disposaven del malaware Pegasus. Així va transcendir durant el cas d'espionatge a Torrent i Maragall. En la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, el govern espanyol ha indicat que "no hi ha res a ocultar".
"Qui ha de demostrar el seu compromís amb el procés de negociació no és el Govern. El que està en qüestió és el compromís de l'Estat. Cal que es restauri la confiança mínima. Quina evidència més gran necessitem que l'espionatge més gran que hi ha hagut mai a Europa a través de Pegasus?", ha assenyalat el president de la Generalitat, que ha demanat "avançar" en la negociació. Aragonès ha demanat a Sánchez que impulsi una investigació independent i, també, ha reclamat una trobada "cara a cara" amb el president del govern espanyol per tal d'aclarir el grau de coneixement sobre l'espionatge al qual van ser sotmesos una seixantena de dirigents independentistes, entre els quals qautre presidents de la Generalitat.
Aragonès ha apuntat que, per tal de "normalitzar" relacions, cal que l'Estat "restauri" la confiança. "Això es fa amb transparència i assumpció de responsabilitats. És imprescindible aquesta mesura de construcció de confiança", ha remarcat el dirigent d'ERC, que és un dels que tenia el telèfon intervingut. De fet, ha indicat que no pot donar per garantit que ara mateix tingui el mòbil completament segur. Pel que fa la protecció de membres anteriors del Govern o de treballadors públics afectats per aquest cas d'espionatge, el president ha ressaltat que la Generalitat els farà costat. "Anirem fins al final", ha apuntat Aragonès. Puigneró, a banda, ha posat de manifest que part d'aquestes intervencions de l'Estat es poden fer gràcies al "decretazo digital" que va impulsar el govern espanyol el novembre del 2019, en plena campanya electoral.
Al migdia, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, en una roda de premsa -inusualment- unitària des del Paarlament Europeu, han assenyalat el joc brut de l'Estat en forma de persecució, que ha concedit una nova oportunitat a la salut del sobiranisme. Però la unitat exhibida -en forma d'iniciatives polítiques i judicials- ha estat parcial, perquè els dos màxims dirigents del Govern de l'1 d'octubre han evidenciat que no comparteixen l'estratègia política de relació amb l'Estat. En la compareixença que ha mostrat la fredor personal que es dispensen els presidents de Junts i ERC, Puigdemont ha deixat clar que el cas d'espionatge "canvia les coses", fins al punt de donar per amortitzat el diàleg amb el govern espanyol, fins ara escàs pel que fa a resultats.
Sense citar els republicans -partidaris de la taula de negociació, a diferència de Junts-, l'expresident de la Generalitat ha afirmat que avui "no hi ha diàleg i sí una violació massiva dels drets fonamentals". "No s'entendria que després d'un escàndol com aquest, les coses continuessin igual", ha reblat Puigdemont. I ha demanat a l'independentisme "reorientar" les relacions els partits que governen l'Estat, sense més concrecions. "Demano que això tingui conseqüències polítiques", ha insistit a preguntes dels mitjans de comunicació. Junqueras, en canvi, ha defensat no renunciar mai a la "bandera" de la negociació davant la comunitat internacional.
Des de la mateixa roda de premsa a Brussel·les, on precisament aquest dimarts es constituïa la comissió que investiga l'ús del programari Pegasus, John-Scott Railton, de Citizen Lab, ha detallat que hi ha una "evidència circumstancial" que agències vinculades a l'estructura de l'Estat han utilitzat Pegasus i Candiru -malaware que s'infiltra als telèfons mòbils de l'empresa israeliana NSO Group- amb finalitats polítiques. En aquest sentit, Railton ha exigit una investigació "exhaustiva i oficial" per aclarir els fets i ha recordat que el CNI ja era usuari de Pegasus almenys des del 2105. "És gairebé impossible protegir-se d'aquests atacs", ha afirmat l'investigador de la institució radicada a la Universitat de Toronto, que ha detallat mètodes altament sofisticats per accedir a les víctimes, una seixantena de dirigents en total.
Les revelacions sobre l'espionatge a líders independentistes -a partir d'una investigació de Citizen Labrecollida per The New Yorker- remet a anteriors revelacions sobre el control exercit a dirigents sobiranistes. El precedent més recent és el deRoger Torrent -en la seva etapa com a president del Parlament- o Ernest Maragall, líder d'ERC a Barcelona. Com en aquella ocasió, el govern espanyol ha optat per desvincular-se del cas, per bé que Unides Podem ja ha demanat a l'executiu que obri una investigació sobre els fets. Una nova pugna entre els socis de coalició a la Moncloa.
Aquest dilluns, quan va transcendir la informació, portaveus del Ministeri de l'Interior i del Ministeri de Defensa van recordar que Espanya actua com un estat de dret i que la intervenció de comunicacions s'ha de fer amb autorització judicial. El ministeri dirigit per Fernando Grande-Marlaska va insistir també que ni la Policial Nacional ni la Guàrdia Civil han tingut relacions amb l'empresa israeliana NSO Group -propietària de la tecnologia que ha permès l'espionatge dels telèfons mòbils de líders independentistes- per contractar els seus serveis, només disponibles per a estats o departaments de defensa. Tanmateix, sí que s'ha documentat que els serveis secrets espanyols (CNI) disposaven del malaware Pegasus. Així va transcendir durant el cas d'espionatge a Torrent i Maragall. En la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, el govern espanyol ha indicat que "no hi ha res a ocultar".