Aragonès demana «replicar» a les eleccions municipals l'«ambició» d'ERC a la Generalitat

El president de la Generalitat enceta la conferència nacional del partit amb un missatge en clau electoral: ungeix Ernest Maragall com a candidat a Barcelona i recorda a Junts que el país "no avança per art de màgia"

Pere Aragonès, a la conferència nacional d'ERC a l'Hospitalet de Llobregat.
Pere Aragonès, a la conferència nacional d'ERC a l'Hospitalet de Llobregat. | ERC / Marc Puig
Sara González / Joan Serra Carné
12 de març de 2022, 11:29
Actualitzat: 13:21h
Tres grans aplaudiments han marcat l'inici de la conferència nacional d'ERC. A la Farga de l'Hospitalet de Llobregat hi ha hagut ovació per als presos polítics -Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva ho han agraït a primera fila-, també per als exiliats -amb Marta Rovira connectada des de Ginebra- i, finalment, per a Pere Aragonès, el primer militant de la formació que exerceix com a president de la Generalitat des del restabliment de la democràcia. I ha estat Aragonès qui ha encetat la cimera republicana, amb un missatge que ha enfocat les eleccions municipals del 2023. El president català ha demanat "replicar" als comicis del maig de l'any que ve la "victòria" de la "majoria independentista i d'esquerres" del 14 de febrer de l'any passat. "Aquesta ambició i inconformisme que hem fet arribar a la Generalitat, ara s'ha d'estendre arreu del país", ha expressat Aragonès.

El coordinador nacional d'ERC, que ha intervingut davant de les bases republicanes aquest dissabte al matí perquè demà participarà a la conferència de presidents autonòmics a La Palma, ha cridat a obtenir un gran triomf electoral a Barcelona. De fet, ha ungit Ernest Maragall com a candidat, després que el 2019 ja fos el cap de files del partit a la capital catalana. Per a Aragonès, els "moments dolços" que viu la formació pel que fa a la "representació institucional" s'han de repetir a l'Ajuntament de Barcelona i, per extensió, als consistoris de l'àrea metropolitana. "Aconseguirem reflectir-ho a les urnes", ha reblat davant de la militància des d'una ciutat, l'Hospitalet de Llobregat, que és un dels grans feus del PSC amb Núria Marín governant amb majoria absoluta i sacsejada els darrers mesos pel cas del Consell Esportiu. 

Al marge del missatge en clau electoral, el líder d'ERC ha definit el projecte del partit a partir del "fil roig republicà" que prioritza la "prosperitat" i el "benestar" del conjunt de la ciutadania, amb accent feminista i ecologista. "El nostre projecte polític no acceptarà mai deixar ningú enrere", ha dit. Aragonès s'ha refermat en el full de ruta fixat per la formació després de la declaració d'independència fallida del 2017, que passa per la via negociada amb l'Estat i la gestió al capdavant de les institucions. En aquest sentit, ha assumit el desgast que suposa governar i prendre decisions complexes. "Qui desbrossa camins pateix esgarrinxades", ha afirmat. "Som els que cridem poc, però els que fem que les coses passin. Un país no avança amb proclames buides", ha expressat. "No avança per art de màgia", ha afegit, en un missatge que ha semblat construït per contraposar el "principi de realitat" d'ERC a l'estratègia de Junts, soci a la Generalitat.

Lluir amb orgull aquestes "esgarrinxades" fruit també d'una estratègia no compartida amb Junts i la CUP ha estat precisament el principal leitmotiv de la intervenció de la secretària general del partit, Marta Rovira, qui ha reivindicat la taula de negociació amb l'Estat com a un "pas més" en el camí per assolir la República. Encara sense data, criticada i considerada inoperativa pels altres actors independentistes, la dirigent republicana ha defensat seure a "confrontar idees sense complexes i amb absoluta convicció" de la força que es té per fer-ho. Això no vol dir, ha precisat, que ERC sigui "ingènua" davant d’un Estat que ha definit com a "demofòbic" i que precisament per això s’ha de tenir present que l’1-O és un punt de referència de desobediència civil pacífica. El document que validarà la militància recull aquesta alternativa, tot i que sense fixar-ne data ni concrecions, si la via negociada naufraga. 

Entre la taula de negociació i la desobediència
"Vam guanyar el poder de tornar-ho a fer. Tenim aquesta força, no ens la neguem amb debats estèrils i tàctiques partidistes. L’1-O ens ha donat aquest poder i ens ha de servir de guia, d’orgull, d’empoderament i d’autoestima", ha demanat Rovira, conscient que les veus externes crítiques amb el full de ruta d'ERC assenyalaran de nou que la taula no prospera en base a l'autodeterminació i l'amnistia reclamades i que els d'Oriol Junqueras han canviat de rumb. "Confrontar no és fer renúncies", ha advertit. Quan tot just fa quasi quatre anys del seu exili a Ginebra, la número dos del partit ha reivindicat que, lluny d'aquesta lectura de les renúncies, ERC ha après "a superar" la repressió integrant-la en el dia a dia del moviment independentista assumint també les febleses detectades la tardor del 2017.

Cinc anys després de l’any més convuls, la secretària general dels republicans ha advertit que la formació ha de ser conscient que té avui "més instrument que mai" per impulsar el seu projecte. Això passa, sota el seu criteri, per apuntalar l'aposta per la taula de negociació, però també per desplegar una acció de govern que ha d'anar més enllà dels "lemes" en matèria de drets democràtics i socials, i de lluita feminista i ecologista per traduir-se en "lleis, decrets i resultats tangibles".

La conferència que els republicans celebren aquest cap de setmana, que ha recollit missatge de condemna de la guerra a Ucraïna -amb l'absència inicial d'Oriol Junqueras, convalescent d'una operació però que sí que serà present en la cloenda d'aquest diumenge-, és la primera trobada de gran format que celebra el partit després de dos anys de pandèmia. Un debat que, a més a més, és considerat per la cúpula com dels més plàcids dels darrers anys. "Tothom està molt alineat", celebren. De fet, aquesta conferència, a diferència de l’anterior, la del 2018, compta ja amb els exconsellers que van promoure l’1-O en llibertat -així com l'expresidenta del Parlament- i ha estat la primera vegada des de que milita a ERC que Romeva n’és el coordinador.