La figura de Carles Puigdemont ha estat al centre de la sessió de control al Govern al ple del Parlament. Junts ha brandat la victòria judicial de l'exili -amb la suspensió de l'extradició dictada pel Tribunal d'Apel·lació de Sàsser- per reclamar a l'independentisme que "es faci valer" davant del poder de l'Estat. En aquest sentit, Albert Batet ha reclamat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que el conjunt dels partits independentistes facin front comú al Congrés dels Diputats per negociar els pressupostos generals de l'Estat. "Hem d'actuar de manera coordinada", ha afirmat Batet en noms de la seva formació, que fa setmanes que verbalitza la petició. Aragonès ha esquivat la pressió i ha demanat al seu soci a l'executiu aterrar en les "propostes concretes" per treure el màxim rendiment a la negociació. Una fórmula que Junts "lamenta", tal com asssenyalen fonts del partit consultades per NacióDigital.

El president del grup parlamentari de Junts ha recordat que els comptes espanyols són una "palanca de pressió" que, des del seu punt de vista, no es pot "desaprofitar". La formació liderada per Jordi Sànchez va descartar negociar els anteriors pressupostos generals de l'Estat i en aquest exercici reclama implicar-s'hi, sempre que ERC i la CUP actuïn com a bloc, i també amb protagonisme per al Govern, tant pel president com pel vicepresident Jordi Puigneró i també el conseller d'Economia, Jaume Giró. En la sessió de control, Batet ha expressat que aquest front comú figura en l'acord de govern que va facilitar la investidura d'Aragonès. La literalitat del pacte, però, no inclou l'actuació unitària en negociacions al Congrés. El president de la Generalitat, que ha volgut subratllar el triomf judicial de Puigdemont davant la persecució orquestrada pel jutge Pablo Llarena, ha recordat a Junts que "el que pot fer" el Govern és "animar el conjunt de les forces polítiques a negociar".

Una de les topades del dia l'han protagonitzat Salvador Illa, cap de files del PSC, i Aragonès. Illa li ha retret que el Govern no hagi tramitat milers de denúncies contra l'autoritat corresponents a l'exercici del 2020, i ha acusat l'executiu de promoure, encara que fos implícitament, la pèrdua d'autoritat del cos de Mossos d'Esquadra. "No hi ha ordre públic sense autoritat", ha reflexionat Illa, a qui el president ha demanat "no contribuir" a "tirar-se pel cap" l'autoritat de la policia catalana. "Aquest Govern no legitima cap tipus de violència", ha apuntat Aragonès. Illa ha indicat  que tindrà el PSC "enfront" en cas que l'executiu, segons ell, continuï sense ser "clar" sobre el suport als Mossos. "L'autoritat no es guanya amb declaracions parlamentàries, es guanya amb fets", ha ressaltat el president.

Pel que fa al traspàs de Rodalies, carpeta que ha posat damunt la taula ERC en aquesta sessió de control, Aragonès ha indicat que el que s'està vivint aquests dies a les estacions de Renfe és "inacceptable". "A qui li toca assumir responsabilitats no la veiem enlloc", ha apuntat en referència a la ministra de Transports, Raquel Sánchez. Segons Aragonès, la situació de Rodalies només se solucionarà amb un "traspàs complet" del servei que inclogui, també, el finançament adequat. El president va fer aquesta petició ahir per carta a Pedro Sánchez. Pel que fa als drets dels treballadors de Renfe en cas d'un traspàs de tot el servei a la Generalitat, ha garantit que els seus drets serien "respectats" també en allò que té a veure amb la mobilitat laboral, que apareix en les bases de la protesta.

Montserrat Vinyets, diputada de la CUP, ha centrat la pregunta a Aragonès en l'aprovació del pla sobre habitatge inclòs dins la llei aprovada el 2007 en temps del tripartit. "L'habitatge és un dels problemes estructurals del país", ha ressaltat Vinyets. El president de la Generalitat ha defensat que el Govern disposi de "tots els instruments" per gestionar aquest problema, i ha volgut posar en valor una línia de 20 milions d'euros destinada a evitar desnonaments. "L'objectiu és incrementar el parc públic, facilitar el finançament i reenfocar els plans", ha indicat el dirigent d'ERC, que també ha defensat que les polítiques sobre habitatge depenguin ara de la conselleria de Drets Socials.

[h3]Salari màxim versus salari mínim[/h3]
Aragonès ha defensat els passos fets en la confecció del projecte de pressupostos per revertir les desigualtats. Després d'una pregunta de Jéssica Albiach, líder d'En Comú Podem, el president de la Generalitat ha posat com a exemple la gratuïtat del primer tram de l'educació de 0 a 3 anys, anunciat en el debat de política general de la setmana passada. Per ampliar la carpeta d'accions contra la desigualtat, Aragonès ha reclamat als comuns que se sumin a la proposta per establir un salari mínim de referència a Catalunya. Prèviament, Albiach havia plantejat al Govern treballar per establir un salari màxim, que limiti les diferències salarials a les empreses, començant per l'administració pública. La iniciativa dels comuns s'emmiralla en el que ja han plantejat altres veus de l'esquerra a escala internacional, com Bernie Sanders als Estats Units o Jeremy Corbyn als Estats Units.