Aragonès i Collboni acorden que Barcelona cedeixi 27 solars al Govern per fer 1.700 pisos públics

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han celebrat aquest dimecres la primera reunió institucional, que obre una sèrie de trobades amb els principals alcaldes del país. La reunió coincideix amb l'arrencada dels curs polític a Catalunya i en plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, on els independentistes tenen la clau perquè el PSOE pugui preservar la Moncloa. La trobada, que s'ha allargat més d'una hora, ha estat "cordial i profitosa", i ha servit per arribar a acords en una de les qüestions centrals que afecten Barcelona: l'habitatge. L'Ajuntament cedirà 27 solars a la Generalitat per construir fins a 1.764 habitatges públics.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha destacat el bon to de la trobada, que ha permès arribar a acords "en molts aspectes". Vilagrà ha dit que el Govern és "municipalista" i vol tenir els ajuntaments com a "aliats". En aquest sentit, s'han reprès les relacions per millorar la coordinació amb l'objectiu del "benestar i la prosperitat" i la lluita contra les desigualtats, i s'han abordat qüestions relacionades amb el transport públic, de progrés econòmic i social, la seguretat "en sentit ampli". Així mateix, s'ha posat sobre la taula la qüestió de l'habitatge. "L'Ajuntament de Barcelona cedirà diferents solars disponibles a la Generalitat perquè l'Incasòl pugui fer promoció d'habitatge públic directe", ha explicat Vilagrà. "És una prioritat del Govern", ha dit. A partir d'ara, s'hauran de treballar els convenis per fer la cessió i la promoció posterior.

L'Incasòl té un pressupost propi, que Vilagrà ha garantit que prioritzarà els acords amb l'Ajuntament de Barcelona, com a ciutat amb més necessitat de nou habitatge. Els detalls de l'acord els ha donat Collboni, que ha comparegut després de la consellera i ha coincidit a destacar la cordialitat de la reunió. En concret, l'Ajuntament cedirà 27 solars de titularitat municipal a l'Incasòl. D'aquests, 14 estaran disponibles de manera immediata, i 13 ho estaran al llarg del mandat, durant el proper any i mig. Aquests espais, situat sobretot a Sant Martí, Sants i Nou Barris, permetran fer fins a 1.764 pisos públics. Ara, l'Incasòl haurà d'estudiar-ho, també en funció de la disponibilitat pressupostària. "Volem que la Generalitat faci pisos a Barcelona, li correspon com a administració i la ciutadania ho necessita", ha afirmat Collboni.

L'alcalde ha agraït a Aragonès "la rapidesa i la diligència" a l'hora d'atendre la petició de trobada institucional. "Ha estat una trobada llarga, amb to positiu i cordial, i presidida per la màxima autoexigència i voluntat de cooperació", ha afirmat, i ha assegurat que els dos governs volen anar de bracet per "garantir els drets socials" dels barcelonins. Un d'aquests drets és el d'accés a l'habitatge i Collboni ha insistit que cal oferir "solucions reals" als problemes de la ciutadania. Per això, la trobada s'ha centrat en aquest repte, el "cavall de batalla" que tindrà el govern de Barcelona. "És una necessitat urgent", ha remarcat. Els 1.700 pisos se sumaran als prop de 4.900 pisos protegits que promou l'Ajuntament.
 

Reunió de la comissió bilateral el 20 d'octubre

Durant la trobada, també s'ha acordat reprendre els treballs de la comissió bilateral el proper 20 d'octubre per millorar la coordinació entre Generalitat i Ajuntament, i amb l'execució pressupostària sobre la taula. S'ha parlat de mobilitat, i concretament de transport públic i del metro, que l'administració Collboni vol potenciar amb noves estacions. També de seguretat pública, i Collboni ha ressaltat que en les properes setmanes es desplegaran 215 agents dels Mossos a la capital catalana. En plenes negociacions sobre la investidura de Sánchez, Collboni ha insistit que el diàleg "és de valents" i ha defensat que l'electorat vol un govern progressista, però no ha entrat en la possibilitat d'una llei d'amnistia. "A Barcelona li ha anat bé amb Sánchez i un govern progressista", ha conclòs.
 

De la tensió al juny, a la cordialitat

Collboni, que va quedar segon a les eleccions del 28 de maig, va aconseguir l'alcaldia gràcies als vots dels comuns i el PP, que van permetre desbancar Xavier Trias, guanyador de les eleccions i que comptava amb els vots d'ERC. Aragonès va fer públic el seu malestar amb la maniobra dels socialistes, un "pacte fet des de Madrid". Així ho va manifestar el president just després de l'elecció de Collboni, que va demanar "lleialtat institucional" i va assegurar que caldrà intensificar les relacions entre Generalitat i Ajuntament pel bé de la convivència i el diàleg. Sobre aquesta qüestió, Vilagrà ha recordat que Aragonès també va dir que el Govern es posaria a treballar per la ciutadania. Al seu torn, Collboni ha volgut remarcar la voluntat de política útil que ha presidit la trobada. "La relació és profitosa, útil i cordial, si no no es produeixen aquests acords", ha reblat.
 

Més mà dura els primers mesos

A Barcelona, Collboni ha arrencat el mandat en solitari, sense descartar que els comuns puguin incorporar-se al govern municipal en algun moment. En els primers dos mesos i mig, l'Ajuntament, amb Albert Batlle al capdavant, ha volgut exhibir mà dura al carrer, amb multes més elevades davant d'actituds incíviques. L'anomenat "Pla Endreça", amb un augment de la presència policial, ha posat pressió en els manters i la venda ambulant. Sobre la taula, l'alcalde té diverses qüestions per abordar, que van des de la mobilitat -Collboni ha començat a desmuntar l'urbanisme tàctic de Colau- i la unió del tramvia per la Diagonal, passant per l'ampliació de l'Aeroport del Prat -que Collboni defensa i el Govern no- o la crisi de l'habitatge. Collboni intentarà que els primers pressupostos tirin endavant amb una majoria progressista, i això inclou, també, ERC.