El català és reivindicat com a llengua pròpia en diversos espais públics a la Franja de Ponent Foto: ACN"Aragonès oriental". L'eufemisme inventat pel govern aragonès per evitar reconèixer que a la Franja de Ponent s'hi parla català no motivarà cap gest del Partit Popular Català. Ni a favor, ni en contra. Així ho ha deixat clar el portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, que s'ha escudat en la "no ingerència" i el "respecte" a les decisions "del govern aragonès" per no entrar a valorar un nou escapçament de la llengua catalana. En declaracions al Parlament de Catalunya, el polític popular ha assegurat que el seu partit no farà "una ingerència en les competències del govern aragonès", ja que seria "com si des d'una altra comunitat autònoma pretenguessin interferir en les lleis de Catalunya". Millo no ha recordat, al pronunciar aquestes paraules, que l'Estatut de Catalunya, a tall d'exemple, va ser 'interferit' per les comunitats autònomes de Múrcia, la Rioja, País Valencià, Illes Balears i, vet aquí, l'Aragó.
L'actitud "respectuosa" del Partit Popular Català ha contrastat amb la que ha adoptat Convergència i Unió, que per boca del portaveu del Govern, Francesc Homs, ha lamentat que el govern de l'Aragó vulgui suprimir el reconeixement del català en l'avantprojecte de llei presentat dilluns per la consellera aragonesa de Cultura, Maria Dolores Serrat, nascuda a Ripoll. "Se'm fa molt difícil d'entendre la mesura, i ho lamento", ha dit Homs en roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu.
Més contundent ha estat el portaveu del grup parlamentari de Convergència i Unió, Jordi Turull, que ha considerat que el projecte de llei demostra "que n'hi ha que volen que el català només es parli en la intimitat". Tot i defensar "un punt de prudència" davant la decisió del govern aragonès, Turull ha apuntat que "el català o ens el defensem nosaltres, o ningú ens el defensarà", i en aquest sentit ha assenyalat que cal ser "amatents i desconfiats amb aquells que ens fan discursos sobre les bondats de la llengua catalana però quan tenen responsabilitats de govern volen reduir el català a l'ús en la intimitat".
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, també ha sortit en defensa de la unitat de la llengua, tot assegurant no compartir "les mesures que tendeixen a disminuir el català i la seva lliure i normal expressió", al temps que ha assegurat que li costa "d'entendre que es despleguin lleis que van en contra d'una realitat que està apuntalada a la Constitució espanyola com una riquesa de tots". També hi ha volgut dir la seva el convergent Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, que ha advertit que el projecte de llei "trosseja i aniquila" la presència de la llengua catalana a la Franja de Ponent.
Solidaritat demana una resolució del Parlament
Per la seva banda, Solidaritat Catalana per la Independència va més lluny i ja ha anunciat que entrarà al Parlament una proposta de resolució sobre aquest tema, a més de demanar al Govern que faci una protesta oficial. "Darrera d'aquesta voluntat d'amagar la realitat -ha afirmat el diputat Antoni Strubell- hi ha una acció que podríem arrenglerar en la línia del genocidi cultural".
El diputat de SI ha apuntat que "no és casualitat que a València i a Mallorca, regides també pel PP, s'hi pot veure en aquests moments una campanya de desautorització i desmantellament de la realitat lingüística".
El diputat de SI ha apuntat que "no és casualitat que a València i a Mallorca, regides també pel PP, s'hi pot veure en aquests moments una campanya de desautorització i desmantellament de la realitat lingüística".
Associacions de la Franja, contra el projecte
Des del territori afectat, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, l'Associació Cultural del Matarranya i el Centre d'Estudis Ribagorçans, associacions culturals històriques de la Franja de Ponent aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja, han exigit que es reconeguin les llengües catalana i aragonesa a l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la comunitat amb què el PP vol derogar tots els aspectes de l'actual Llei de llengües perquè "imposen" la normalització de l'aragonès i el català a l'Aragó.
Les entitats, que recorden que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer el parlar de la Franja de Ponent com a llengua catalana i per tant rebutja "qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica", alerten que el patrimoni "es manté amb una fragilitat excessiva" i que "des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d'intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove".
