• El DAFO del 12‐M: com hi arriben els partits?
• El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, promet crear una conselleria específica de la llengua catalana si torna a revalidar la confiança de la ciutadania per posar-se al capdavant del Govern després del 12-M. Així ho ha plantejat aquest dimecres, en una atenció als mitjans des del Palau d'Anglesola. Una proposta que ha presentat davant la "preocupació" que considera que té el país pel retrocés de l'ús social de la llengua, i per això ha apostat perquè hi hagi un responsable polític a la taula del Govern amb aquest objectiu com a prioritat.

A més, ha aprofitat per remarcar el compromís del seu Govern per la llengua catalana. Una reivindicació que ERC ha fet en les últimes setmanes, fent valdre la tasca de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, especialment pels avenços del català en l'audiovisual. També ha esmentat "l'impuls" de la política cultural en l'àmbit de les 3 Xemeneies, i el fet de poder garantir l'accés als serveis públics en català amb cursos específics per a sanitaris que ha apostat per estendre a altres sectors.

Amb relació al 'no' del govern espanyol a la proposta de referèndum que Aragonès va fer aquest dimarts, Aragonès ha reiterat que continuaran defensant la independència de Catalunya i ha recordat que sempre que se'ls ha dit que no a les propostes, han insistit i al final han aconseguit resultats favorables. Com a exemple, ha situat el cas del traspàs de Rodalies, l'ingrés mínim vital o la llei d'amnistia. Aragonès ha remarcat que ells són clars en el plantejament i ha demanat al govern espanyol i al PSOE, una vegada més, que diguin quina és la seva proposta.

En aquest sentit, i amb relació a les crítiques de la CUP a aquesta proposta, Aragonès ha destacat la necessitat de poder aplicar el resultat del referèndum en cas que sigui afirmatiu, no com va passar l'1-O, i també de poder tenir garantit el reconeixement en l'àmbit internacional.