14
de maig
de
2019, 19:54
Actualitzat:
20:38h
Escoltar Arcadi Oliveres sempre és gratificant. La seva mirada a una economia justa enriqueix. És planer i didàctic, atributs que són sinònim d'explicar-se bé. I, explicant-se bé, sol ser més senzill convèncer l'interlocutor. En les centenars de xerrades que ha fet al llarg de la seva trajectòria -com la d'aquest dimarts al barri de Sants-, Oliveres ha encisat molts auditoris. Li hauria agradat tenir la mateixa capacitat de seducció quan el 2013 va dissenyar amb Teresa Forcades el projecte de Procés Constituent, una plataforma que bevia del pòsit del 15-M i l'Onze de Setembre, i que aspirava a mesclar moviments socials i esquerra nacional. Aquella proposta de base que havia de tenir recorregut electoral a les eleccions catalanes del 2015 no va aconseguir l'objectiu primari, i Procés Constituent va quedar relegada a un paper secundari.
Ha plogut molt des del 2013. El moviment dels indignats va deixar espai a propostes polítiques com la de Barcelona en Comú, que capitanejada per Ada Colau va aconseguir l'alcaldia. En paral·lel, el procés sobiranista va fer recorregut fins a la votació de l'1 d'octubre, culminada amb una declaració d'independència sense transcendència jurídica, reprimida també per l'Estat per via judicial. Però, sis anys després de l'aparició de Procés Constituent, Oliveres continua defensant la tesi que espai polítics que han estat d'esquena poden tenir complicitats. Diumenge va fer costat a Dolors Sabater a Badalona -en l'acte de la coalició que formen Guanyem i ERC- i aquest dimarts ha participat en un acte electoral amb Colau, després de donar suport a la CUP a Sant Cugat, on resideix.
Inspiració de la candidata
Al costat de Colau i d'excompanys de Procés Constituent -Gerardo Pisarello-, l'economista ha fet confiança als comuns des de la seva primera intervenció. "Espero que continueu governant quatre anys més, o molts més, tot i que jo ja no ho veuré", ha afirmat Oliveres. El ponent i Colau han mostrat sintonia en la manera d'enfocar la ciutat, especialment en la descripció i lluita contra els agents econòmics que fomenten l'"especulació" a la ciutat. "L'Arcadi té una gran part de responsabilitat que jo decidís implicar-me en moviments socials", ha recordat la líder dels comuns, que ha citat una xerrada "pedagògica" de l'economista l'any 2000 com a punt d'inflexió.
La sintonia s'ha fet evident en la manera de descriure l'acció dels poders econòmics sobre Barcelona. "Avui l’economia s’enfoca des de la perspectiva de guanyar diners. I l'especulació té força", ha recalcat Oliveres, que ha citat com a agents amenaçadors les societats immobiliàries, els interessos vinculats al turisme o les entitats financeres. Colau ha pres el relleu: "Som i volem ser una ciutat oberta, però una altra cosa és convertir-se en una ciutat global en la qual els grans capitals generen processos d’especulació que provoquen l’expulsió de veïns i del comerç de proximitat", ha advertit Colau, que ha defensat l'¡mpacte de l'acció de govern en aquest mandat. "Ens deien que veníem a enfonsar l’economia de la ciutat. I molts indicadors han millorat", ha recalcat.
Colau ha defensat, davant d'Oliveres, que els comuns han aconseguit transformar la relació de l'administració pública amb els poders econòmics. "Ha estat interessant veure com els grans poders ens van rebre amb recel i, ara, han entès que la situació és millor, perquè les regles del joc són les mateixes per a tothom i qui les respecti sap que podrà treballar amb l’Ajuntament de Barcelona", ha detallat Colau. "Tenim una mirada social sobre el conjunt de l'economia", ha puntualitzat la candidata per discutir les acusacions que l'esquerra no se sap relacionar amb els indicadors econòmics.
Pisarello ha reforçat el missatge desplegat per Colau. Ha reivindicat la determinació del govern municipal per posar vetos a determinats models "especulatius" i a bonificar l'economia col·laborativa. "Hem pogut arribar fins on ha arribat la força de la gent", ha verbalitzat Pisarello, responsable de la primera tinença d'alcaldia i de l'àrea econòmica de l'Ajuntament en els últims quatre anys. "Els diners municipals no poden anar a finançar l'economia especulativa, la que destrueix el territori o la que paga salaris baixos", ha exposat Pisarello. "Aquests quatre anys ens han servit per demostrar que hi ha alternativa", ha reblat.
I sobre futur n'ha parlat Oliveres, per enviar un darrer enunciat de suport a Colau: "El millor futur que podem esperar és que hi hagi un govern de Barcelona en Comú". La frase ha aixecat aplaudiments entre el públic. Colau ha demanat el suport de l'electorat per consolidar l'obra de govern, exemplificada en projectes com la consolidació de l'elèctrica municipal, la remunicipalització de l'aigua i el desplegament de la funerària pública.
Primera protesta en un acte electoral dels comuns
Abans de l'acte al barri de Sants, un grup de pares i mares de l’escola Cal Maiol ha protagonitzat la primera protesta en un acte electoral de Barcelona en Comú. Les famílies, que han exhibit una pancarta i han conversat breument amb Colau i la regidora del districte, Laura Pérez, demanen que sota l’edifici de l’escola no s’hi ubiqui un parc de neteja, que implicaria trànsit de camions, presència de contenidors d’emmagatzematge de residus i de maquinària de compactació. Tant Colau com Pérez han demanat poder conversar amb la comunitat educativa per escoltar les seves demandes.
Ha plogut molt des del 2013. El moviment dels indignats va deixar espai a propostes polítiques com la de Barcelona en Comú, que capitanejada per Ada Colau va aconseguir l'alcaldia. En paral·lel, el procés sobiranista va fer recorregut fins a la votació de l'1 d'octubre, culminada amb una declaració d'independència sense transcendència jurídica, reprimida també per l'Estat per via judicial. Però, sis anys després de l'aparició de Procés Constituent, Oliveres continua defensant la tesi que espai polítics que han estat d'esquena poden tenir complicitats. Diumenge va fer costat a Dolors Sabater a Badalona -en l'acte de la coalició que formen Guanyem i ERC- i aquest dimarts ha participat en un acte electoral amb Colau, després de donar suport a la CUP a Sant Cugat, on resideix.
Inspiració de la candidata
Al costat de Colau i d'excompanys de Procés Constituent -Gerardo Pisarello-, l'economista ha fet confiança als comuns des de la seva primera intervenció. "Espero que continueu governant quatre anys més, o molts més, tot i que jo ja no ho veuré", ha afirmat Oliveres. El ponent i Colau han mostrat sintonia en la manera d'enfocar la ciutat, especialment en la descripció i lluita contra els agents econòmics que fomenten l'"especulació" a la ciutat. "L'Arcadi té una gran part de responsabilitat que jo decidís implicar-me en moviments socials", ha recordat la líder dels comuns, que ha citat una xerrada "pedagògica" de l'economista l'any 2000 com a punt d'inflexió.
El diari repartit per Barcelona en Comú en el míting d'aquest dimarts a Sants. Foto: Barcelona en Comú
La sintonia s'ha fet evident en la manera de descriure l'acció dels poders econòmics sobre Barcelona. "Avui l’economia s’enfoca des de la perspectiva de guanyar diners. I l'especulació té força", ha recalcat Oliveres, que ha citat com a agents amenaçadors les societats immobiliàries, els interessos vinculats al turisme o les entitats financeres. Colau ha pres el relleu: "Som i volem ser una ciutat oberta, però una altra cosa és convertir-se en una ciutat global en la qual els grans capitals generen processos d’especulació que provoquen l’expulsió de veïns i del comerç de proximitat", ha advertit Colau, que ha defensat l'¡mpacte de l'acció de govern en aquest mandat. "Ens deien que veníem a enfonsar l’economia de la ciutat. I molts indicadors han millorat", ha recalcat.
Colau ha defensat, davant d'Oliveres, que els comuns han aconseguit transformar la relació de l'administració pública amb els poders econòmics. "Ha estat interessant veure com els grans poders ens van rebre amb recel i, ara, han entès que la situació és millor, perquè les regles del joc són les mateixes per a tothom i qui les respecti sap que podrà treballar amb l’Ajuntament de Barcelona", ha detallat Colau. "Tenim una mirada social sobre el conjunt de l'economia", ha puntualitzat la candidata per discutir les acusacions que l'esquerra no se sap relacionar amb els indicadors econòmics.
Pisarello ha reforçat el missatge desplegat per Colau. Ha reivindicat la determinació del govern municipal per posar vetos a determinats models "especulatius" i a bonificar l'economia col·laborativa. "Hem pogut arribar fins on ha arribat la força de la gent", ha verbalitzat Pisarello, responsable de la primera tinença d'alcaldia i de l'àrea econòmica de l'Ajuntament en els últims quatre anys. "Els diners municipals no poden anar a finançar l'economia especulativa, la que destrueix el territori o la que paga salaris baixos", ha exposat Pisarello. "Aquests quatre anys ens han servit per demostrar que hi ha alternativa", ha reblat.
I sobre futur n'ha parlat Oliveres, per enviar un darrer enunciat de suport a Colau: "El millor futur que podem esperar és que hi hagi un govern de Barcelona en Comú". La frase ha aixecat aplaudiments entre el públic. Colau ha demanat el suport de l'electorat per consolidar l'obra de govern, exemplificada en projectes com la consolidació de l'elèctrica municipal, la remunicipalització de l'aigua i el desplegament de la funerària pública.
.@AdaColau ha viscut la primera protesta en un acte electoral de @bcnencomu en aquesta campanya: un grup de famílies de l'escola de Cal Maiol del districte de Sants ha demanat suport de l'Ajuntament a les reivindicacions del centre educatiu https://t.co/pq2zohVmiW#municipalscatpic.twitter.com/k8G2tHZieK
— NacióDigital (@naciodigital) May 14, 2019
Primera protesta en un acte electoral dels comuns
Abans de l'acte al barri de Sants, un grup de pares i mares de l’escola Cal Maiol ha protagonitzat la primera protesta en un acte electoral de Barcelona en Comú. Les famílies, que han exhibit una pancarta i han conversat breument amb Colau i la regidora del districte, Laura Pérez, demanen que sota l’edifici de l’escola no s’hi ubiqui un parc de neteja, que implicaria trànsit de camions, presència de contenidors d’emmagatzematge de residus i de maquinària de compactació. Tant Colau com Pérez han demanat poder conversar amb la comunitat educativa per escoltar les seves demandes.
Ada Colau, Laura Pérez i Gerardo Pisarello conversen amb un grup de pares de l'escola Cal Maiol. Foto: Joan Serra Carné