L'exsecretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, ha defensat aquest dimarts davant l'Audiència de Barcelona que la decisió de prioritzar la vacunació dels majors de 60 anys amb AstraZeneca durant la pandèmia de la covid va estar "clínicament i epidemiològicament ben presa". En el judici pel retard en la vacunació de policies espanyols i guàrdies civils, Argimon ha assegurat que "no podia donar una contraordre" perquè Salut Pública "no coordinava directament el dispositiu", i ha afegit que la Generalitat no disposava dels censos ni dels contactes dels cossos policials.
L'exresponsable de Salut Pública ha explicat que, tant ell com la llavors subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, van defensar mantenir la vacunació dels col·lectius essencials quan es va reprendre AstraZeneca, després de la suspensió cautelar, però únicament per una qüestió logística: "Totes les vacunes estaven preparades i distribuïdes". Argimon, també ha defensat que "el procés de vacunació ja era prou complex per haver de desfer el camí recorregut", ha afirmat.
Argimon ha detallat que Salut Pública s'encarregava de rebre i distribuir les vacunes, però no gestionava la logística de les vacunacions. "No rebíem els censos dels agents, no teníem els contactes dels interlocutors ni coordinàvem els equips d'infermeria", ha declarat, motiu pel qual considera que no podia revertir la decisió adoptada pel Departament de Salut. Per aquest motiu, quan van veure que la situació era complexa, tant ell com Cabezas van demanar que qualsevol instrucció per modificar el pla arribés per escrit i fos emesa per un càrrec amb capacitat jeràrquica.
Defensa el "criteri epidemiològic"
Malgrat haver intentat evitar canvis logístics d'última hora, Argimon ha insistit que la priorització dels majors de 60 anys "era la decisió correcta". Ha recordat que des de l'inici de l'estratègia de vacunació l'edat era el principal factor de risc i que els col·lectius essencials no presentaven més risc que la resta de la població de la mateixa franja d'edat: "Èticament no comportava cap problema", ha assegurat Argimon, de manera que mai va plantejar-se contradir aquell criteri.
Els experts avalen la decisió
En la mateixa sessió també han declarat diversos experts que han avalat aquella estratègia. Una assessora del Govern i catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya ha defensat que, en un context d'escassetat de dosis, prioritzar els majors de 60 anys era l'opció que recomanaven tant l'Organització Mundial de la Salut com el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties. I, segons l'informe que va elaborar, avançar la vacunació de la franja de 60 a 69 anys hauria evitat entre 50 i 100 morts, entre 100 i 200 ingressos a les UCI i fins a 500 hospitalitzacions durant la cinquena onada.
Els Mossos apunten a una suma de factors
També ha declarat un mosso d'esquadra que va elaborar un informe judicial sobre el procés de vacunació, que ha atribuït el retard en la vacunació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a una "combinació de problemes organitzatius", així com la suspensió temporal d'AstraZeneca i el posterior canvi de criteri per prioritzar els majors de 60 anys. Segons ha explicat, abans de la paralització ja s'havien començat a vacunar tots els cossos policials, inclosos Mossos, policies espanyols i guàrdies civils. Amb tot, ha admès que hi va haver una "disfunció" en el ritme de vacunació entre els cossos dependents de l'Estat i els de la Generalitat, una situació que es va corregir després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenés garantir la vacunació dels agents estatals.
