El plat fort de la sessió d’avui de la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge –que presideix el diputat de la CUP Joan Garriga- ha estat l’elecció de la ponència que ha d’elaborar la llei de règim jurídic català, una de les tres normatives de desconnexió, junt amb les lleis d’administració tributària, que ja té ponència constituïda, i la de protecció social, que es formarà demà.

L'inici de la ponència de la segona llei de desconnexió arriba en plena pugna entre Junts pel Sí i la CUP per la moció per refermar la declaració de ruptura del 9 de novembre. El grup de Junts pel Sí ha proposat els diputats Lluís Corominas i Marta Rovira, i la CUP ha designat Benet Salellas i Gabriela Serra. Tots quatre començaran en breu les sessions de treball i tindran, en principi, tres mesos per elaborar el text, tot i que es pot demanar una pròrroga. En tot cas, a ningú escapa la complexitat que presenta la llei de règim jurídic, que és a la pràctica la de transitorietat. És la que entra més de ple en el terreny constituent del procés i, per tant, la que avençarà en funció de com evolucioni el context polític.
 
No hi ha hagut sorpreses. Només dos dels sis grups presents han nomenat representants a la ponència. La resta –Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PP- han rebutjat de fer-ho. La diputada García Cuevas, del partit popular, ha demanat la paraula per fer una llarga intervenció acusant la majoria sobiranista de vulnerar la legalitat, tot recordant que els els lletrats de la cambra van desaconsellar la via de la ponència conjunta per elaborar les lleis de desconnexió.