El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha reaccionat amb caràcter d'urgència a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra el procés participatiu del 9-N tot assegurant que la decisió del tribunal demostra que la Constitució Espanyola "s'ha convertit, trenta-set anys després de ser aprovada, en un cul de sac per les aspiracions d'una part molt important del poble de Catalunya".

Per a Mas, aquesta situació no fa més que "reforçar el caràcter plebiscitari de les properes eleccions catalanes", tot recordant que, en tot cas, el TC "ni anul·la ni esborra allò que ja es va fer", en referència al 9-N.

El president ha recordat que es va arribar al 9-N després d'unes eleccions, les de novembre del 2012, "que ja tenien com a eix central el dret a decidir", un fet reforçat per "tres mobilitzacions massives" i el suport de "més de 800 alcaldes", i que es va realitzar a partir d'un "procediment que va incloure la petició de la transferència per celebrar referèndums". "Ho hem intentat tot", ha justificat Mas, per assegurar que ara el TC "declara inconstitucionals les actuacions a l'entorn del 9-N", un fet que "no anul·la ni esborra" el procés participatiu que va comptar amb la participació de 2,3 milions de persones.

Un 9-N "amb lletres majúscules"

"Més de dos milions van votar en condicions difícils", ha recordat Mas, tot apuntant des de la galeria Gòtica del Palau de la Generalitat que la celebració del 9-N "figura amb lletres majúscules en la historia democràtica i cívica del nostre país".

Així mateix, Mas ha insistit que la sentència del 9-N intenta fixar que "el Govern de Catalunya no pot preguntar aquest tipus de qüestions ni la ciutadania es pot expressar sobre aquest tipus de qüestions", un fet que, per tant, comporta l'esgotament del model constitucional i referma el sentit plebiscitari de les properes eleccions, perquè "si no es pot preguntar és que tenim una democràcia de baixa intensitat".

"No hi ha un altre camí que convocar unes eleccions", ha reblat Mas, al temps que ha fet una crida "als partits favorables al dret a decidir en el sentit de reforçar el caràcter plebiscitari".