La Sala Segona del Tribunal Suprem ha arxivat la querella interposada per Esquerra Unida (IU per les seves inicials en castellà), el Partit Comunista d'Espanya i el fòrum d'Advocats i Advocades d'Esquerres contra el rei emèrit a causa d'uns àudios en què la seva ex amiga Corinna Zu Sayn Wittgenstein afirmava que tenia testaferros i havia cobrat comissions il·legals, perquè entén que els fets ja es van investigar a l'Audiència Nacional i es van arxivar per falta d'indicis de criminalitat.

Per IU i la resta de querellants, la qüestió era que l'Audiència Nacional no és competent per investigar al rei emèrit. No obstant això, la Sala diu que això no invalida la seva decisió de rebutjar la iniciativa, ja que l'instructor, d'haver vist indicis, hauria practicat les diligències necessàries per "individualitzar de forma precisa l'acció concreta que respecte d'aquest aforat pogués ser constitutiva de delicte" i traslladar-la després al Suprem.

En concret, la iniciativa d'IU es dirigia al rei emèrit, però també contra la pròpia Corinna, el comissari jubilat i la presó provisional José Manuel Villarejo, el director general del CNI, Félix Sanz Roldán, i l'empresari Juan Villalonga, entre altres, per un total de 13 delictes que incloïen organització criminal, malversació o tràfic d'influències.

La querella, presentada el passat mes de febrer, s'emparava en l'àudio d'una conversa entre Villarejo, Vilallonga i Larssen en la qual ella apuntava que el rei emèrit tenia diners a Suïssa, utilitzava testaferros per emmascarar propietats al Marroc i havia cobrat comissions per la seva intermediació en l'adjudicació de l'AVE a la Meca a una UTE Espanyola. La Fiscalia del Suprem es va pronunciar contra l'admissió a tràmit, ja que considerava "insuficient" el contingut d'aquests àudios, que apuntaven -en la seva opinió- indicis "extremadament febles" que només podrien derivar en una investigació prospectiva i per tant il·legal, sobre una persona a més que en les dates en què s'haurien produït els fets era inviolable: Joan Carles I.

Ara, en un acte del qual ha estat ponent el magistrat Manuel Marchena, el Suprem argumenta a més que "els fets ja han estat investigats i el procés penal s'ha arxivat". en relació a la cinquena de les peces separades del cas Villarejo que s'instrueix a l'Audiència Nacional i que va ser sobreseguda al setembre de 2018. Aquella línia d'investigació, iniciada a partir dels mateixos àudios, va ser arxivada provisionalment davant la inexistència de "dades" ni "documents" que provessin les afirmacions de Corinna, tal com raonava el llavors jutge instructor, Diego de Egea, que donava a més la raó a la Fiscalia Anticorrupció, partidària del sobreseïment.

No consta també que recorregués l'arxiu

"Perquè es va acordar el seu arxiu provisional, és obvi que en aquest procediment penal no es va elevar a aquesta Sala cap exposició raonada en què es posés de manifest l'existència d'indicis de criminalitat contra algun aforat i particularment, contra SM el rei Joan Carles", conclou el Tribunal Suprem.
 
Afegeix en aquesta línia que "l'òrgan jurisdiccional que va investigar els fets no va trobar indicis suficients per a la continuació del procediment; no consta que la resolució en la qual es va acordar l'arxiu fora recorreguda". "Constatada aquesta realitat, el principi de seguretat jurídica no pot emparar que el desacord contra ella i particularment, contra la interlocutòria de sobreseïment provisional es tradueixi en la presentació -en l'exercici de l'acció popular- d'una nova querella pels mateixos fets, pretenent l'inici d'un altre procés penal davant un òrgan jurisdiccional diferent, en el qual es pugui obtenir un resultat més d'acord amb les pròpies pretensions o opinions", afegeix.