El jutjat d'instrucció número 28 de Barcelona va arxivar el passat 12 de juliol, la denúncia que havia presentat la Junta de Personal i Comitè d'Empresa de l’Ajuntament de Barcelona, el 9 de juliol, contra la gerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), Laia Claverol, per un suposat delicte de prevaricació i malversació de fons públics en relació amb el pagament de retribucions a 123 treballadors.

La jutgessa arxiva "provisionalment" la querella i exposa en la interlocutòria que "no es verifica l'indici de comissió dels delictes de prevaricació i malversació més enllà de reclamacions de tipus laboral i salarial". La magistrada resol que "arran de l'estat d’alarma i la situació de la Covid, va haver-hi un augment d'un 11% en l'activitat de l'Institut Municipal de Serveis Socials respecte a l'any anterior". Per aquest motiu, indica la jutgessa, la gerència va haver de reconèixer les hores extres a alguns treballadors, en concret, a 123 dels 1104 que formen l'IMSS.

A petició de la Junta, l'IMSS va haver de presentar els informes que justifiquessin els serveis extraordinaris pels 123 treballadors. La jutgessa els ha valorat, concretament el del 29 d'octubre de 2020 i el 23 de novembre de 2020, i ha resolt a favor del consistori, qui argumentava que les dedicacions econòmiques responien al pagament d'hores extraordinàries en cap de setmana per "atendre necessitats derivades de la gestió de la pandèmia en l'àmbit de residències, d'equipaments per a persones sense sostre, d'atenció social bàsica, d'alimentació o d'altres". 

També conclou que el pagament es va fer corresponent als procediments que explicava l'Ajuntament: "Es va tenir en compte haver realitzat hores extraordinàries en festiu i cap de setmana, fixant sempre quatre hores de feina com a mínim per poder compatibilitzar el dia. Els primers tres dies treballats es van compensar amb un dia de festa addicional i va ser a partir del quart dia que aquestes gratificacions es van pagar". 

Finalment, la jutgessa també rebutja la suposada arbitrarietat a favor de càrrecs directius i de gestió en els pagaments.  Des d'un primer moment, l'Ajuntament de Barcelona defensava que "no existia cap base que justifiqués la querella" contra Claverol.