El pacte polític ja està tancat, però ara cal veure com s'orquestra la llei d'amnistia. I de les paraules als fets pot haver-hi diferències, especialment pel que fa al lawfare. Així ho ha confirmat Jaume Asens, negociador de Sumar amb CarlesPuigdemont, i que ha descartat que aquest concepte formi part de la llei d'amnistia. "El lawfare no està a la norma, està en un comunicat de dos partits polítics", ha dit el jurista, en referència a l'acord Junts-PSOE, en declaracions a l'Aquí Catalunya de Ser Barcelona.
En el pacte entre juntaires i socialistes s'explica que les comissions del Congrés dels Diputats que investiguen la guerra bruta contra l'independentisme tindran en compte en les seves conclusions l'aplicació de la llei d'amnistia. Així, menciona també possibles situacions compreses en el lawfare sense més concrecions.
La realitat és que aquest concepte, entès com l'ús de la justícia per fer caure enemics polítics, ha estat una de les grans pedres en la negociació entre Puigdemont i el PSOE pilotada des de Brussel·les. No va ajudar precisament que la justícia collés el clau imputant el mateix president a l'exili i a Marta Rovira en la causa del Tsunami Democràtic que investiga terrorisme en les protestes per la sentència del procés.
L'operació Volhov, el cas Pujol o el de Laura Borràs són algunes d'aquestes causes dubtoses, que generen debat dins de l'independentisme sobre si s'han d'incloure en l'amnistia o no. Poden haver-hi indicis de lawfare per les persones que hi estan implicades, però no tenen cap relació -o bé aquest nexe no és clar- amb l'exercici de drets fonamentals o amb els preparatius, organització, finançament o promoció del referèndum de 2017 o la consulta de 2014. Sigui com sigui, el redactat de l'amnistia haurà de precisar bé què entra i què no, i respectar tot un seguit de requisits per tenir més possibilitats de passar el filtre del Tribunal Constitucional.