[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CuPiskgprL0[/youtube]
Tenir principis sempre ha estat un luxe asiàtic en la política. I més quan el vot de dos milions d’indecisos penja d’un fil. Pedro Sánchez sap ara que repetir les eleccions va ser una temeritat que ha donat ales a la ultradreta, però espera treure profit d’aquest factor per mobilitzar el seu electorat i desgastar el PP.

Sánchez sap que el resultat del 10-N dependrà de dos factors. D’una banda l’impacte que generen les imatges a Catalunya, i de l’altra per la por que desperta precisament Vox. Per aquest motiu anuncia mà dura contra l’independentisme, cosa que protegeix el seu flanc dèbil dels atacs del PP i Cs, i es presenta alhora com l’antídot de l’Espanya en banc i negre.

És el còctel que ja li va funcionar a les passades eleccions i que Santiago Abascal li va servir en safata al debat de dilluns. Sánchez necessita mobilització, i res millor per aconseguir-la que un feixista crescut que promet derogar l’Estat social en prime time.

Es tracta de confrontar amb Vox, però mentrestant, en comptes d’aportar solucions, deixa que es vagi coent el conflicte a Catalunya, que és d’on més menja la ultradreta. Solucionar la qüestió catalana potser serà car a nivell polític, però no fer-ho només alimenta un monstre. Un monstre que a mesura que va colonitzant discursos es pot acabar cruspint tot allò pel que diu que ha lluitat el PSOE.