L'enquesta que calculava els resultats d'una virtual llista conjunta. Foto: QS/ND

Just dos dies després que ERC va escollir Josep Maria Terricabras com el seu cap de llista per a les europees, el dia 1 de desembre del 2013, el conseller de Presidència, Francesc Homs, plantejava la possibilitat que un cop s'hagués pactat la data i la pregunta, d'elaborar una candidatura de país, com una “demostració de força democràtica”. Quatre mesos després, la possibilitat d'una candidatura única s'ha esfumat, tothom es “mossega la llengua” i, fins i tot, perilla “un punt en comú” als programes electorals a favor de la consulta a les formacions que van signar l'acord del 12 de Desembre.

En quatre mesos han passat moltes coses. Hi ha haver per a la consulta, dures i intenses negociacions per bastir aquesta candidatura unitària, noms i desmarcades clamoroses que afectaven la potencialitat d'una llista conjunta. I sobretot una enquesta encarregada per les dues formacions, a la qual ha tingut accés Nació Digital, que no auguraven un bon resultat dels sobiranistes si concorrien plegats als comicis, conformen la clau de volta per entendre la mort d'una candidatura unitària pel proper 25 de maig.

Desmarcats

De fet, tot just van començar les converses, tant ICV-EUiA com la CUP se'n van desmarcar. Tot i això després de vacances de Nadal, fonts de CiU i ERC asseguren que es van donar tres setmanes per negociar. Josep Rull i Lluís Corominas, amb Francesc Homs de rerefons, per part de CiU, i Marta Rovira, Lluís Salvadó i Lluís Juncà per part d'ERC, deixant Artur Mas i Oriol Junqueras per a les grans decisions, van ser els equips. Aquest termini no es va arribar a complir, ja que Terricabras assegurava que s'estimava més que CiU i ERC anessin per separat per no formar un bloc oposat a ICV-EUiA i a la CUP. Una premissa que el 20 de gener recollia el comitè de govern d'Unió, que veia com el seu candidat, Salvador Sedó, feia nosa a l'acord amb ERC i a la pau amb CDC.

Noms

Durant aquestes setmanes es van plantejar diversos noms per formar part d'aquesta llista. Uns dels noms posats sobre la taula per encapçalar aquesta llista fou  l'economista Germà Bel, tot i que aquest assegura que no se li va comunicar res. Per altra banda, CDC va proposar Jordi Williams Carnes, extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, nom que no va convèncer als republicans. ERC també va proposar Toni Comín a qui CiU arrufava el nas. L'únic punt d'acord era mantenir en Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras entre els primers i tancant els sis primers llocs, l'exconseller socialista, Ernest Maragall.

Llista provisional sense noms

La impossibilitat d'arribar a un acord amb els noms va provocar una oferta de CiU a ERC: el compromís d'una llista unitària però sense tancar cap nom. Un oferiment, segons fonts de CiU, plantejat pel mateix Artur Mas a Oriol Junqueras, que aquest no va acceptar sinó hi havia un pacte que englobés noms, llocs i programa.

L'enquesta

Mentre la negociació continuava enrocada, les direccions estratègiques d'ambdues formacions van rebre l'enquesta que havien encarregat i pagada a parts. Un baròmetre, al qual ha tingut accés Nació Digital (figura superior i inferior) per tal de veure les possibilitats electorals de CiU i ERC junts, el bloc sobiranista plegat, o tots individualment. El resultat va ser definitiu. Sobre un univers de 1001 persones, entre els que “probablement votarien” i els que votarien una coalició entre CiU i ERC no superarien el 39,3% dels vots mentre que un 55,5% assegurava que no els votaria.

La mateixa enquesta apuntava que, per separat, CiU guanyaria les europees del amb una estimació de vot d'entre el 24,5 i el 25,5%, i se situaria 4,3 punts per sobre d'ERC, que tindria entre el 20,2 i el 21,2%. És a dir, entre les dues formacions obtindrien com a mínim el 45,7% dels vots. Així mateix, l'enquesta dibuixava un 47% dels vots per una coalició de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, i un 48% en contra. Per tant, les dues formacions van concloure que anar junts era un mal negoci a més de les friccions que estava provocant al bloc sobiranista.

Reunió a Palau

El dia 22 de gener, Mas i Junqueras arriben al pacte de no agressió i decideixen que cadascú concorri pel seu compte establint tres acords. En primer terme, seria Junqueras qui faria públic que no anirien junts als comicis. Junqueras ho va fer a l'endemà, dia 23, en un míting a Torrelles del Llobregat. Posteriorment, CiU proposaria un punt programàtic conjunt que ERC aplaudiria. Mas ho va fer divendres 24 en una convenció municipal del partit.  I en tercer terme, un pacte de  “no agressió” que a hores d'ara ambdues parts veuen trencat.

Ara la preocupació dels dos partits és donar per tancada la polèmica, per això les paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, el passat divendres quan en l'entrevista a RAC1 no va voler donar detalls sobre el fracàs d'aquesta negociació amb un concloent “em mossego la llengua”. A ERC també s'ha imposat el silenci. Ningú, a hores d'ara, no vol prendre mal.

L'enquesta de les europees. Foto: QS/ND