Una de les raons per a la minorització creixent de l'unionisme català és que tot ell és radicalment conservador. Per al PP, PSC o Ciutadans, quedar-se a Espanya vol dir mantenir-se dins d'aquesta Espanya i no de cap altra. La totalitat de l'espanyolisme continua a l'interior de la bombolla política que es va crear a finals dels anys setanta i que avui té com a exponent una coronació que fins i tot el PP vol que passi ràpid i s'oblidi ben de pressa.

És obvi que l'unionisme català no té projecte per a aquest país, però és més greu encara que no en tingui per a Espanya. Quan mitja esquerra espanyola -Esquerra Unida i Podemos, com a mínim- ja és fora del règim, els espanyolistes catalans continuen brindant per la Constitució del 78 com si no hi hagués un atur del 22 per cent i 25 mil desnonaments cada any. Com si la defensa a ultrança de la monarquia solucionés alguna cosa a algú que no sigui aquella família. Com si una desfilada militar distregués el populatxo... Com si a l'era de Twitter encara n'hi hagués prou encarregant els editorials d'El País i censurant les portades d'El Jueves.

Hi ha una Espanya sana, que reclama decidir també sobre les zones opaques que es van heretar de la dictadura, una societat que ja no accepta tuteles construïdes a base de sobreentesos. Però aquests espanyols no són els nostres espanyols. Els que viuen aquí demanen, a crits, ser manats per sempre: ¡Vivan las caenas!