No hi ha marxa enrere. A partir d'ara, els interlocutors de Catalunya han deixat de ser les diverses instàncies polítiques i burocràtiques de Madrid i ho passen a ser el poble espanyol, d'una banda, i els mandataris del món, de l'altra. Artur Mas és el 129è president de la Generalitat, successor d'aquell Berenguer de Cruïlles que va ser nomenat, en el mateix palau de la plaça de Sant Jaume, un dia llunyà de l'any 1359. Set segles per darrere, l'infinit per davant.

Avui Catalunya és sobirana. Com diu el president Mas, la voluntat d'autogovern dels catalans ha estat ferma i permanent al llarg d'una història mil·lenària i només s'ha alterat a partir d'agressions exteriors. Ara és l'hora, per tant, que el món recuperi la presència d'una de les nacions més antigues d'Europa perquè, fent-ho, també afegeix uns grams de democràcia a la història de la Humanitat.

I sí. En el viatge a Itaca hi haurà lestrígons i cíclops, i el feroç Posidó. Però, com va dir Kavafis, a través de Carles Riba, "mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu".