Cal reconèixer que aquesta treva agònica d'ETA és un mèrit estratègic de José María Aznar. Va ser ell qui va rebre un Estat desprestigiat, amb les clavegueres a l'aire, i va acabar acorralant no només ETA, sinó el nacionalisme basc en el seu conjunt. Els governs del PP no van matar ningú i, potser per això, van tenir la capacitat política de desmuntar-ho tot, des de mitjans de comunicació (Egin, Egin Irratia, Ardi Beltza, Egunkaria...) fins al mateix govern del PNB, passant per tota mena d'entitats i associacions més o menys sospitoses de sedició. Aznar, a més, va fer una ofensiva propagandística internacional molt efectiva i va utilitzar a fons les víctimes del terrorisme d'ETA.
El resultat és que, a hores d'ara, l'Estat està en condicions de negociar la rendició d'ETA -exclusivament- a canvi del retorn de l'esquerra abertzale a les urnes i, com a màxim, l'abandonament de la dispersió com a política penitenciària. Dues mesures que, a més, són reversibles. Cap concessió política.
Naturalment, com diu Julen Madariaga en una entrevista a Nació Digital, ETA no ho acceptarà. Però això no preocupa a un Estat que se sap fort i al qual no desgasten uns quants atemptats l'any. Al final -qui ho havia de dir!- Aznar ha guanyat.
ARA A PORTADA
Publicat el
06 de setembre de 2010 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El Parlament evita criticar Illa per «no defensar» els interessos de Catalunya
-
Política
Els compromisos d'ERC per al 29-N: pla de xoc en habitatge i blindar l'escola catalana
-
Política La Junta Electoral rebutja la petició de Puente d’esborrar el seu nom de la papereta del PSOE pel 29-N
-
Política
El Parlament demana a l'Estat que Catalunya tingui un salari mínim que suposi el 60% del mitjà
-
Política
El Suprem amnistia finalment Clara Ponsatí
-
Política Rufián reclama a Junts que torni al pujolisme i s’allunyi d’Aliança Catalana
