La campanya de les eleccions a Castella-Lleó no ha pogut començar pitjor per a Pablo Casado, que es juga consolidar-se al capdavant del seu partit. Diumenge passat, en un míting del PP amb Alfonso Fernández Mañueco, el candidat a la reelecció com a president de la comunitat, José María Aznar es va referir bastant explícitament a Casado, sense esmentar-lo. L'exlíder del PP va proclamar entre l'entusiasme del públic que del que es tractava no era "que no sé qui pugui arribar a la Moncloa, sinó per fer què". Tot seguit, va elogiar Mañueco per la seva capacitat de "sumar i liderar". 

Ja fa temps que les relacions entre Casado i Aznar són millorables. Exactament des que la direcció de Génova va barrar el pas al congrés del PP madrileny que reclamava Isabel Díaz Ayuso per fer-se amb el control de l'organització del partit a la comunitat. Casado i Ayuso provenen de l'entorn aznarià de la fundació FAES, però la pugna que mantenen pel poder els ha distanciat. I si ha de triar, Aznar no ho dubta: està amb Ayuso.

Per complicar les coses, Casado va respondre a Aznar recordant-li que en la convenció ideològica celebrada l'octubre passat ja va exposar quin era el seu programa de govern. Finalment, l'expresident va fer unes declaracions dilluns expressant el seu suport al líder del PP. Jas'havia escenificat, però, la feblesa de l'autoritat del successor. 

Si la garrotada de l'expresident es va produir diumenge, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va enviar l'endemà una carta a la Moncloa en què felicitava Pedro Sánchez per la "transparència" en la gestió dels Next Generation i la "cooperació" que hi havia hagut amb els serveis comunitaris. A més, la líder europea es va referir al projecte de reforma laboral acordat pel govern espanyol amb els agents socials, que ha estat criticat per Casado i ha de ser validat aquesta setmana.

Malgrat que en poques hores des de Brussel·les s'indiqués que la carta de Von der Leyen té un caràcter protocol·lari i és usual en aquests casos, el cert és que la Moncloa va torpedinar el discurs del PP contra la gestió dels fons europeus. Un fet encara més greu pel PP ja que la política alemanya és una correligionària dels populars europeus.

[h3]I de postres, eleccions portugueses[/h3]
L'inici de la campanya castellana (Palència, Burgos, Soria, Segovia, Àvila i Valladolid) i lleonesa (Lleó, Zamora i Salamanca) ha coincidit amb el final de la campanya portuguesa. El primer ministre socialista, António Costa, va convocar eleccions al perdre el suport del Bloco d'Esquerda i els comunistes als pressupostos. La majoria de les enquestes mostraven un ascens de la dreta. Una derrota de Costa permetria equiparar l'escenari lusità a l'espanyol. Però de manera inesperada, el primer ministre va millorar resultats, fins al punt que va aconseguir la majoria absoluta.

L'homòleg del PP a Portugal, que allí es diu Partit Social Demòcrata i que és molt més moderat que els populars, va ser derrotat àmpliament, mentre l'extrema dreta de Chega pujava al 7%. Tot i que els contextos de tots dos països són ben diferents, també ho són les similituds. I Sánchez ha guanyat impuls amb la victòria de Costa. Ara caldrà veure què diuen les urnes castellanes, que s'obriran el 13 de febrer.

Casado arriba a Castella-Lleó molt erosionat, després d'un llarg pols amb Ayuso de resultat incert. En el front intern, el menyspreu d'Aznar el desgasta i li obre una ferida per l'ala més dretana. Els elogis de Brussel·les a Sánchez li complica el duel dialèctic amb el líder socialista en un tema tan central com els fons de recuperació. I el triomf socialista a Portugal contribueix a situar el PSOE com a força central allunyada de l'esquerra populista i del bloc conservador.

Génova ha confiat molt en les eleccions a Castella-Lleó i, quan arribin, en les urnes andaluses. És una manera de rebaixar també la victòria d'Ayuso a Madrid el març passat. Però Casado continua delatant fragilitats i apareix com un dirigent que aporta poc valor afegit al perfil dels diversos candidats del partit. En el cas de Castella-Lleó, feu del PP des dels anys vuitanta, quan hi governava Aznar, Fernández Mañueco. A Andalusia, amb Moreno Bonilla. La legislatura, a Casado, se li està fent llarga.