A pocs dies per a la manifestació independentista més multitudinària que haurà vist mai aquest país i mentre vivim una efervescència des de tots els sectors polítics -els favorables i els contraris- que alerten que som davant d'una cita històrica, Barcelona sembla encara de vacances, aliena al que viurà en pocs dies.
Com a cap i casal, la ciutat està predestinada a esdevenir protagonista dels dies que vindran. Passi el que passi, passarà a Barcelona. Però és passejar pel centre de la ciutat i constatar que no hi ha cap nervi, cap excitació, cap element que ens indiqui que som a punt de fer història.
Que li passa a la capital? Arreu l'independentisme es fa present. A qualsevol lloc del territori onegen les estelades, s'albiren els somnis i es flaira el canvi i mentrestant, a Barcelona, que passa? Res.
Fa uns dies l'Alberto Fernández Díaz deia que Barcelona, com a ciutat cosmopolita, seria l'antídot del nacionalisme. Però no és això. Simplement, Barcelona encara dorm. Potser que l'anem despertant, que sortirem a la tele.
