L'Ajuntament de Barcelona, que exerceix d'acusació popular per les càrregues de la Policia Nacional espanyola durant l'1-O, ha situat sobre el mapa els centres educatius que es van veure afectats per l'actuació policial durant el referèndum just quan se'n compleix l'aniversari. A més, l'alcaldessa, Ada Colau, ha anunciat que el consistori ha reclamat que declari com a testimoni el tinent-coronel Diego Pérez de los Cobos com a màxim responsable de l'operatiu policial. "Mereixem saber tota la veritat", ha subratllat.

Segons el consistori, la personació com a acusació popular ha facilitat la investigació per part del jutge. La causa es basa en l'actuació policial en 27 centres de la ciutat on van resultar ferides 298 persones, de les quals un total de 275 van formalitzar una denúncia. Per ara el jutge ha citat com a investigats 24 agents de la Policia Nacional espanyola, entre els quals hi ha quatre dels vuit màxims comandaments que van actuar l'1 d'octubre.

Arxivades provisionalment més de la meitat de peces

De dos dels investigats, un agent i un inspector, l'Ajuntament va rebre comunicació aquest dimecres sobre la seva situació processal. Estan imputats per l'actuació policial a l'escola Dolors Montserrat de Sarrià-Sant Gervasi, on van resultar 15 veïns ferits, ha detallat el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens. La causa de l'1-O té 27 peces separades, una per escola, i l'Ajuntament és l'únic que està personat en totes: 17 han estat arxivades, però ha presentat recurs en 12 casos i 10 d'ells segueixen oberts.

Pérez de los Cobos ja va declarar al Suprem davant el jutge Pablo Llarena, i va negar que hi haguessin càrregues, i ja ha estat citat com a testimoni pel cas de Roger Español, l'home que va perdre un ull per una pilota de goma de l'1-O. Segons Asens, volen que també passi comptes en general a la causa oberta sobre l'1-O perquè expliqui qui va ordenar què, qui va disparar les bales de goma, qui va ordenar intervenir en escoles de titularitat privada i perquè en algunes escoles es va actuar sense advertiment previ. "Ja les diem públicament. Per tant ja pot anar preparant les respostes", ha afirmat. Per a Asens, l'actuació de l'1-O no va estar formada per fets aïllats decidits pels agents, sinó que "és molt probable que hi hagués coordinació i planificació", i és per aquest motiu que volen escoltar el màxim responsable de l'operatiu. El tinent d'alcalde ha indicat que, "en funció de les proves, hauria de canviar la condició de testimoni a investigat". No obstant això, ara com ara no tenen elements suficients "per atribuir-li una responsabilitat penal clara". Pel que fa a si es podria demanar que declarin responsables del govern espanyol, Asens ha concretat que ara mateix no tenen informació "que permeti apuntar més amunt" que Pérez de los Cobos.

El govern municipal veu a Sánchez "incòmode"

Colau ha destacat que l'1-O "hi va haver violència policial sistemàtica i generalitzada contra persones pacífiques i contra escoles", i es van produir "danys físics, psicològics i moltíssima alarma social". Amb Asens, han defensat que la investigació sobre aquella jornada no es pot tancar en fals i han reclamat que no hi hagi impunitat, i és per això que han exigit que el govern de Pedro Sánchez i la Fiscalia que col·laborin amb la justícia per complementar la informació que manca.

"El govern ara mateix està d'esquenes a aquest procediment", ha lamentat el tinent d'alcalde, i creu que és així perquè "li resulta incòmode". El jutge "té identificades les agressions però no els autors", ha advertit Asens, i és que tan sols han estat identificats 63 agents per ara. A més, l'alcaldessa ha defensat que "és escandalós que ni tan sols hi hagi hagut unes mínimes disculpes" després de l'actuació del govern espanyol de Mariano Rajoy, però creu que, encara que s'hagi produit un canvi d'executiu, l'administració de l'Estat encara hi és a temps de fer-ho i donar suport a les víctimes.