Dues realitats en paral·lel. Barcelona feia anys que no vivia una campanya amb el debat nacional allunyat del relat electoral. A Madrid, en canvi, l'agenda estatal se superposa a la discussió local, fins al punt que els comicis municipals del 28 de maig són la primera volta de les eleccions espanyoles de finals d'any. Ara que la capital catalana viu allunyada del procés -ni els candidats independentistes se centren en l'horitzó de sobirania-, al cor de l'Estat brolla la pugna entre el PP i el PSOE, amb ETA acaparant titulars. El PP ha volgut esprémer la presència de condemnats per terrorisme a les llistes de Bildu per desgastar Pedro Sánchez. Les urnes diran si l'espantall del terrorisme encara dona rèdits als populars, però, de moment, l'estratègia ha fet evident que al PP hi ha dues veus: la d'Alberto Núñez Feijóo i la d'Isabel Díaz Ayuso, que amb el clam per a la il·legalització de la formació abertzale ha desviat el missatge de Génova, focalitzat en denunciar els aliats de Sánchez.
Els focs artificials a Madrid enfosqueixen el debat dels reptes locals, que és ben viu a Barcelona, on el plebiscit sobre la continuïtat d'Ada Colau ha desembocat en una cursa molt disputada per l'alcaldia. El PSC enfoca l'última setmana de campanya amb la percepció que Jaume Collboni és el rival a batre, per bé que la distància entre aspirants requerirà de photo finish. No és estrany, doncs, que Junts hagi focalitzat missatges de desgast a l'alcaldable socialista mentre els comuns ja reclamen el vot útil d'esquerres per evitar un pacte sociovergent, com va verbalitzar la mateixa Colau en l'entrevista amb Nació. La batalla, però, té com a eix gravitacional el debat sobre el model de ciutat. Finalment, les eleccions a Barcelona van de com ha de ser Barcelona.
[intext1]
La protagonista
Fa dies que els comuns juguen amb el "tot és culpa de Colau" per convertir les crítiques a la gestió de l'alcaldessa en un argument per exhibir projecte polític. Yolanda Díaz va participar dissabte passat en el míting de Nou Barris exhibint una samarreta amb aquest missatge -substituint el nom de Yoko Ono pel de l'alcaldessa- i aquest divendres s'ha estrenat la cançó de campanya traient més suc a aquesta idea. El tema musical, fet per activistes de Barcelona em Comú, és una rumba, com havia passat en les curses electorals del 2015 (El run run) i 2019 (Filla del Guinardó). "Això sí que és culpa de Colau", diu la cançó, situant aquest vers com a títol. Ironia per afrontar l'esprint final.
[intext2]
La propostaErnest Maragall prova de presentar una proposta d'esquerres a Barcelona que se singularitzi de l'agenda política dels comuns, conscient que comparteixen frontera electoral. El candidat d'ERC ha promès aquest divendres enllestir l'ordenança municipal sobre la regulació de pisos turístics en els primers 100 dies de govern, una proposta formulada al carrer Tarragona, on s'havia detectat un bloc on es volien habilitar 120 pisos turístics, moviment finalment frenat pel consistori. Maragall, crític amb la gestió del govern municipal, també ha burxat en la indefinició de Junts en la regulació del turisme a la ciutat. Elisenda Alamany, número dos de la llista, ha escalat els retrets: ha afirmat que Trias i Collboni pretenen convertir Barcelona en Benidorm. ERC ha plantejat destinar els 400 milions recaptats per la taxa turística durant els quatre anys dels següent mandat a bastir un pla de xoc a zones tensades pel turisme, com Ciutat Vella.
[intext3]
La dada
La diversitat de nacionalitats que conviuen a Barcelona és especialment visible en el cens electoral. A Ciutat Vella, les xifres de potencials votants ho evidencien. Com explicava betevé, al districte només votaran 45.822 ciutadans aquest 28 de maig, la xifra més baixa d’electors en un districte de la ciutat des de les eleccions del 1979. Ha passat dels 132.477 veïns amb dret a vot que hi havia fa 44 anys als prop de 46.000 en aquests comicis. Un descens del 65,41%. Als comicis municipals poden votar, al marge dels veïns amb nacionalitat espanyola, aquells residents a l'Estat que siguin nacionals de països de la Unió Europea o de països amb acords que els reconeguin aquest dret (són Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinitat i Tobago).
La frase
"Votar Collboni és com votar Manuel Valls fa quatre anys". La frase és de Joan Rodríguez, número vuit de la candidatura de Junts a Barcelona i l'ha pronunciada en l'acte electoral al Poblenou, centrar en el programa econòmic. La candidatura de Xavier Trias ja ha entrat en el cos a cos amb el cap de files del PSC, amb qui es disputa l'electorat d'ordre. L'exalcalde, que aquesta setmana deia que compartia "model" amb el líder socialista, ha matisat el discurs en les últimes hores per orientar el missatge de campanya: "Les seves teories no són diferents a les meves, però després decideixen que governen amb la senyora Colau. Això és una contradicció important", ha apuntat. Mentrestant, els comuns insisteixen a repetir que Junts i el PSC ja enfoquen un escenari de pacte postelectoral.
