Sarrià-Sant Gervasi és la joia de la corona pel PP. És el feu principal a Barcelona, el districte on sol obtenir uns bons resultats. Va ser la primera força allí a les darreres eleccions europees i a les espanyoles del 23-J del 2023, i segona darrera del Junts de Xavier Trias a les municipals passades. Al partit li corresponen tres consellers de districte. D'aquí que sorprengui que de fa ja dos mesos la direcció del PP a l'Ajuntament encara no hagi designat dues conselleries vacants.
Els consellers de districte són designats pel partit en funció dels resultats obtinguts a les municipals. Però aquests nomenaments estan sent una patata calenta pel president del grup municipal, Daniel Sirera, qui segons apunten diverses fonts de la formació, està sotmès a pressions diverses de les difeernts faccions del partit. Sarrià-Sant Gervasi s'ha convertit, d'aquesta manera, en un altre camp de batalla intern.
Dels tres consellers, resta en el seu lloc Mercè Escofet. Es tracta d'una persona provinent de Ciutadans i és la dona de Paco Sierra, exregidor del partit taronja a Barcelona que va passar al PP en vigílies de les darreres municipals. Belén Pajares i Ysabel Sanz han deixat el seu càrrec, la primera per accedir a un escó al Parlament quan va deixar l'acta Rosa del Amo per centrar-se en les tasques de regidora a Badalona. Sanz va tornar a Valladolid, d'on és natural.
Noms per cobrir les vacants
Des de la direcció del PP a Sarrià-Sant Gervasi s'han elevat dos noms per cobrir les vacants. Cap d'ells és Isaac Martín, el president del partit al districte, un dirigent de la confiança del líder de la formació a Catalunya, Alejandro Fernández. Martín és vicesecretari d'Organització del PP català i pot mostrar uns bons resultats electorals al seu territori. Però avui dia, en un partit que sempre mira molt als vents que bufen de Génova, ser proper a Alejandro Fernández és una activitat de risc.
Sobre la taula de Sirera hi ha també la pressió dels partidaris d'Alberto Fernández, l'exregidor que continua sent un poder fàctic al PP. Algunes fonts esmenten els noms de Marta Suárez i Alejo Trullás, del fernandisme pota negra, per cobrir les vacants, malgrat que en l'entorn de l'exregidor s'assegura a Nació que "no està en aquest tema". Els militants provinents de Valents, l'experiment fracassat d'Eva Parera, també volen dir la seva. Del seu nucli ha aparegut el nom de Rodrigo Martínez García.
Des del grup municipal s'assegura a Nació que "s'ha iniciat el procés per designar les dues persones que han de substituir la Belén Pajares i Ysabel Sanz". Que s'allargui tant la designació dels dos consellers ha generat estranyesa en un sector de la militància del PP a Sarrià-Sant Gervasi. En tot cas, això i el factor Esteller seria un indici clar de les dificultats d'alinear totes les forces vives del partit a Barcelona.
L'"anomalia" Esteller
Però en aquests moments un dels maldecaps del PP a la ciutat de Barcelona gira entorn Maria Àngels Esteller, que ocupa en aquests moments un escó al parlament i una regidoria al consistori. Un fet, el de detentar dos càrrecs rellevants de representació, que les directrius d'Alberto Núñez Feijóo prohibeixen, tot i que al capdavall la decisió de deixar un dels llocs és en mans del diputat o regidor.
Esteller és una persona molt propera a Alberto Fernández. Sembla que la dirigent conservadora hauria dit que deixaria el consistori així que es formés el nou Govern de la Generalitat, però això va ser a l'agost.