Madrid, 7 de juny del 2018. Castellana 3, Palacio de Villamejor. L’antiga seu de la presidència del govern espanyol, i fins fa una setmana centre d’operacions de Soraya Sáenz de Santamaría s’omple de personalitats socialistes. La flamant nova ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, rep la cartera de mans de la seva predecessora, que només hores abans encara ocupava l’antic despatx de Carrero Blanco a l’edifici. Batet somriu. Darrere seu, Sáenz de Santamaría, sorneguera, també, per motius diferents. El discurs de Batet en defensa de la diversitat de l’Estat i la necessitat “d’escoltar, dialogar i consensuar” amb Catalunya agrada l’audiència –amb Joaquín Almúnia i Jordi Sevilla, entre altres- però traspassa les parets del recinte per anar a topar amb el que Josep Borrell pronuncia al Palacio de Santa Cruz, seu d’Exteriors: “Espanya s’enfronta al problema més greu a que es pot enfrontar un país: la seva integritat territorial”. El titular d’Exteriors cola la qüestió a la seva primera intervenció com a ministre i no només constata que el conflicte s’ha internacionalitzat, sinó també que no té intenció de quedar-ne al marge. Alerta.

“Borrell i jo pensem el mateix, però ho diem diferent” comenta la ministra després de l’acte. Sánchez li ha encarregat la gestió de la segona "operació Diàleg" amb Catalunya. Un repte que encaixa amb els nous temps que bufen a Barcelona i Madrid amb l’activació en paral·lel dels nous governs, però que neix també amb incomptables dificultats. Sis anys de batalla política, judicial i policial a Catalunya han deixat un paisatge desolat, amb presos, processos oberts i dos executius afeblits i a mercè dels equilibris interns. Batet ostenta la titularitat del discurs sobre Catalunya, però Sánchez té la batuta de l’orquestra, i al cor del Consell de Ministres hi ha personalitats amb ànima de solista. La primera prova, el fet que la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, identifiqués  aquest divendres Borrell com “un bon far per seguir orientant la política catalana”. Perill de col·lisió i naufragi en les relacions amb la Generalitat.

La dicotomia de Batet i Borrell, dues ànimes del socialisme català, no és casual. Pedro Sánchez, que és qui dirigirà finalment la política respecte a Catalunya, ha dissenyat un govern amb contrapesos que li assegura alhora mobilitat i centralitat en el discurs. El tarannà de Batet –que com a diputada del PSC va trencar la disciplina de vot del PSOE en favor del dret a decidir, primer, i en contra de la investidura de Rajoy, després- agrada a Catalunya i pot contribuir a aplanar un camí de "normalització" sense fer concessions en matèria política, tal com vol Sánchez. El discurs de la "desinfecció" de Borrell, d’altra banda, no només envia un missatge inequívoc a Europa, sinó que també neutralitza l’expansió de Ciutadans sobre l’electorat socialista. Borrell, que no fa massa mesos participava a actes de Societat Civil Catalana, és la vacuna que Sánchez s’autoimposa per desballestar qui denuncien un pacte ocult amb l’independentisme.

Tots dos formen part d’un govern de transició que –amb un màxim de dos anys de vida útil- vol ser l’aparador de les polítiques socialistes de cara a les eleccions espanyoles que caldrà celebrar a tot estirar al 2020. Sense capital polític ni marge de maniobra per anar més enllà de l’estètica en les relacions amb Catalunya, Sánchez situa Batet com a punta de llança d’una "operació Diàleg 2" que té el perill d’acabar com que la que va dirigir Soraya Sáenz de Santamaría. La ministra de Política Territorial té com a primer objectiu preparar la trobada que Sánchez i el president de la Generalitat, Quim Torra, han de mantenir en breu, però que la Moncloa ja ha diluït englobant-la en una ronda de contactes del president espanyol amb tots els presidents autonòmics."Diàleg per a tots".

Massa condicionants per fer política. Sánchez, el supervivent, ha dissenyat un govern pensat per acontentar tots els sectors de la societat espanyola menys aquells que li han donat suport per guanyar la moció de censura. Un moviment intel·ligent que desplaça Ciutadans a la dreta, el PSOE al centre i deixa espai a Podem, però que si no acompanya d’una autèntica política d’Estat respecte a Catalunya només ajudarà a cronificar el conflicte. Soraya Sáenz de Santamaría, que va veure defallir per inaninció la seva particular "operació diàleg" per la gasiveria de Rajoy i la tossuderia del full de ruta independentista, ho sap prou bé. Per això aixecava la cella aquest dijous darrere Meritxell Batet, en un gest que semblava voler dir: "Ministra, no saps el que t’espera".