Bèlgica tindrà, setze mesos després de les eleccions, un nou govern. El primer ministre serà, amb tota seguretat, el socialista Elio di Rupo, un francòfon que ha sabut negociar pacientment a vuit bandes fins articular una coalició que, en la pràctica, només deixa fora els verds -tant els flamencs com els valons- i la potent Nova Aliança Flamenca (N-VA), que va guanyar les eleccions, de llarg, a la zona neerlandòfona.
El pacte significarà una nova reforma de l'estat belga, la sisena, amb algunes concessions menors a banda i banda de la ratlla lingüística. Així que de moment, doncs, Bèlgica ha sobreviscut.
Però tothom sap que aquesta ha estat l'última negociació amb vistes a una reforma. La pròxima crisi posarà damunt la taula el debat sobre com dividir l'actual estat entre les dues comunitats lingüístiques. I, previsiblement, les converses seran més fàcils.
ARA A PORTADA
Publicat el
13 d’octubre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
PSC, ERC, Comuns i CUP demanen que el Parlament rebutgi l'ampliació de la pena de mort a Israel
-
Política
Esther Niubó tornarà a la feina dimarts vinent després de dos mesos de baixa
-
Política
L'antiga seu d'ICV a Barcelona, propietat de la Caixa, busca comprador o llogater
-
Política
Junts pressiona el Govern pels obstacles al Registre Civil per catalanitzar-se el nom
-
Política
El TSJC amnistia l'exconsellera Natàlia Garriga per l'organització de l'1-O
-
Política
Ada Colau respon Oriol Junqueras: «No necessito que em beneeixi per ser diputada»