Bèlgica tindrà, setze mesos després de les eleccions, un nou govern. El primer ministre serà, amb tota seguretat, el socialista Elio di Rupo, un francòfon que ha sabut negociar pacientment a vuit bandes fins articular una coalició que, en la pràctica, només deixa fora els verds -tant els flamencs com els valons- i la potent Nova Aliança Flamenca (N-VA), que va guanyar les eleccions, de llarg, a la zona neerlandòfona.
El pacte significarà una nova reforma de l'estat belga, la sisena, amb algunes concessions menors a banda i banda de la ratlla lingüística. Així que de moment, doncs, Bèlgica ha sobreviscut.
Però tothom sap que aquesta ha estat l'última negociació amb vistes a una reforma. La pròxima crisi posarà damunt la taula el debat sobre com dividir l'actual estat entre les dues comunitats lingüístiques. I, previsiblement, les converses seran més fàcils.
ARA A PORTADA
Publicat el 13 d’octubre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Illa reivindica Ernest Lluch com un garant de «la paraula, la raó i la veritat»
-
Política
ERC presentarà al·legacions per revertir la prohibició d'omplir garrafes de les fonts del govern de Martorell
-
Política
Revolta a ERC Barcelona: dimiteix la majoria de la direcció pel xoc amb la presidenta
-
Política
Ayuso exigeix la dimissió de Sánchez i l'acusa de «pràctiques pròpies d'una dictadura»
-
Política
El TC tomba l'intent dels barons del PP de boicotejar l'amnistia
-
Política
Jordi Pujol ja és a casa després d'una setmana ingressat