Bèlgica tindrà, setze mesos després de les eleccions, un nou govern. El primer ministre serà, amb tota seguretat, el socialista Elio di Rupo, un francòfon que ha sabut negociar pacientment a vuit bandes fins articular una coalició que, en la pràctica, només deixa fora els verds -tant els flamencs com els valons- i la potent Nova Aliança Flamenca (N-VA), que va guanyar les eleccions, de llarg, a la zona neerlandòfona.
El pacte significarà una nova reforma de l'estat belga, la sisena, amb algunes concessions menors a banda i banda de la ratlla lingüística. Així que de moment, doncs, Bèlgica ha sobreviscut.
Però tothom sap que aquesta ha estat l'última negociació amb vistes a una reforma. La pròxima crisi posarà damunt la taula el debat sobre com dividir l'actual estat entre les dues comunitats lingüístiques. I, previsiblement, les converses seran més fàcils.
ARA A PORTADA
Publicat el 13 d’octubre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L'alcalde de Paiporta expulsa una veïna del ple que volia imposar el castellà: «Respondré en valencià, et fots»
-
Política
Els Comuns proposen que l'ONU bombardegi posicions militars israelianes per evitar la invasió de Gaza
-
Política
L'ANC critica que Illa «no ha complert» cap dels compromisos durant el primer any de mandat: «Només ven fum»
-
Política
L'excomissionat de la dana José María Ángel, hospitalitzat després d'un intent de suïcidi
-
Política
Puigdemont, un any després del retorn efímer: «Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu»
-
Política
ERC defensa «ordenar» el turisme a Barcelona: «No el pot gestionar un club d'hotelers»