Bèlgica tindrà, setze mesos després de les eleccions, un nou govern. El primer ministre serà, amb tota seguretat, el socialista Elio di Rupo, un francòfon que ha sabut negociar pacientment a vuit bandes fins articular una coalició que, en la pràctica, només deixa fora els verds -tant els flamencs com els valons- i la potent Nova Aliança Flamenca (N-VA), que va guanyar les eleccions, de llarg, a la zona neerlandòfona.
El pacte significarà una nova reforma de l'estat belga, la sisena, amb algunes concessions menors a banda i banda de la ratlla lingüística. Així que de moment, doncs, Bèlgica ha sobreviscut.
Però tothom sap que aquesta ha estat l'última negociació amb vistes a una reforma. La pròxima crisi posarà damunt la taula el debat sobre com dividir l'actual estat entre les dues comunitats lingüístiques. I, previsiblement, les converses seran més fàcils.
ARA A PORTADA
Publicat el 13 d’octubre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política
On són els catalans de Feijóo?
-
Política
I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política
La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català
-
Política
L'Argentina i nosaltres
-
Política
Colau embarcarà diumenge a la Flotilla que salparà de Barcelona cap a Gaza