Bèlgica tindrà, setze mesos després de les eleccions, un nou govern. El primer ministre serà, amb tota seguretat, el socialista Elio di Rupo, un francòfon que ha sabut negociar pacientment a vuit bandes fins articular una coalició que, en la pràctica, només deixa fora els verds -tant els flamencs com els valons- i la potent Nova Aliança Flamenca (N-VA), que va guanyar les eleccions, de llarg, a la zona neerlandòfona.
El pacte significarà una nova reforma de l'estat belga, la sisena, amb algunes concessions menors a banda i banda de la ratlla lingüística. Així que de moment, doncs, Bèlgica ha sobreviscut.
Però tothom sap que aquesta ha estat l'última negociació amb vistes a una reforma. La pròxima crisi posarà damunt la taula el debat sobre com dividir l'actual estat entre les dues comunitats lingüístiques. I, previsiblement, les converses seran més fàcils.
ARA A PORTADA
Publicat el
13 d’octubre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Quin Pujol ens interessa
-
Política
«Només la pressió popular fa moure l'Estat»
-
Política
L’endemà de la Diada: relligar ideals i quotidianitat
-
Política
La reivindicació de l'estat propi torna al centre de Barcelona: les millors fotos de la Diada
-
Política
«S'ha agafat Castella com a ànima i espill d'Espanya»
-
Política
La llengua reactiva els joves per la Diada: «Vull poder parlar en català a la universitat»