Política

Bèlgica en temps afegit

ARA A PORTADA

El Suprem no té pietat del «sanchisme» i marca el camí per a més «col·laboradors» Bernat Surroca Albet
El Tribunal Suprem condemna l'exministre Ábalos a 24 anys de presó Bernat Surroca Albet
El PP exigeix la dimissió de Sánchez i eleccions immediates: «És indecent que continuï» Bernat Surroca Albet
El Poder Judicial expedienta el jutge Peinado per dir que la policia podria ajudar Begoña Gómez a fugir d'Espanya Bernat Surroca Albet
Juan Carlos Peinado, el jutge que «pot fer i fa» Bernat Surroca Albet

Redacció

Publicat el 13 d’octubre de 2011 a les 21:59

Bèlgica tindrà, setze mesos després de les eleccions, un nou govern. El primer ministre serà, amb tota seguretat, el socialista Elio di Rupo, un francòfon que ha sabut negociar pacientment a vuit bandes fins articular una coalició que, en la pràctica, només deixa fora els verds -tant els flamencs com els valons- i la potent Nova Aliança Flamenca (N-VA), que va guanyar les eleccions, de llarg, a la zona neerlandòfona.

El pacte significarà una nova reforma de l'estat belga, la sisena, amb algunes concessions menors a banda i banda de la ratlla lingüística. Així que de moment, doncs, Bèlgica ha sobreviscut.

Però tothom sap que aquesta ha estat l'última negociació amb vistes a una reforma. La pròxima crisi posarà damunt la taula el debat sobre com dividir l'actual estat entre les dues comunitats lingüístiques. I, previsiblement, les converses seran més fàcils.

Escull Nació com la teva font preferida de Google