Bèlgica tindrà, setze mesos després de les eleccions, un nou govern. El primer ministre serà, amb tota seguretat, el socialista Elio di Rupo, un francòfon que ha sabut negociar pacientment a vuit bandes fins articular una coalició que, en la pràctica, només deixa fora els verds -tant els flamencs com els valons- i la potent Nova Aliança Flamenca (N-VA), que va guanyar les eleccions, de llarg, a la zona neerlandòfona.
El pacte significarà una nova reforma de l'estat belga, la sisena, amb algunes concessions menors a banda i banda de la ratlla lingüística. Així que de moment, doncs, Bèlgica ha sobreviscut.
Però tothom sap que aquesta ha estat l'última negociació amb vistes a una reforma. La pròxima crisi posarà damunt la taula el debat sobre com dividir l'actual estat entre les dues comunitats lingüístiques. I, previsiblement, les converses seran més fàcils.
ARA A PORTADA
Publicat el
13 d’octubre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
L’única oferta és la por
-
Política
L'alcalde ultra de Perpinyà criminalitza l'estelada per vincular-la als aldarulls a França
-
Política El jutge demana a Patrimoni de l’Estat informació dels regals rebuts per Zapatero
-
Política
L'Audiència Nacional amnistia finalment els CDR acusats de terrorisme
-
Política
Ja només falta Puigdemont
-
Política
Pedro Sánchez entra en precampanya a «La Revuelta» sense esquivar preguntes: «Els casos de corrupció m'han decebut»