És dissabte a la tarda. Després d'hores de pluja general i generosa per Còrdova i Sevilla el dia ha quedat ben rúfol. La carretera comarcal que uneix les oliveres cordoveses amb el camp sevillà passa per Marinaleda. Un lloc que és un símbol de la lluita camperola andalusa. A l'Ajuntament no hi ha hissada cap bandera i a les parets Che Guevara saluda els habitants, o el Casal de Sant Cugat mostra la seva amistat amb la població -no sé pas què en pensaria Mercè Conesa-. "Marinaleda, una utopia hacia la paz", és la divisa del poble.
  Hi governa un peculiar alcalde des de les primeres eleccions democràtiques, José Manuel Sánchez Gordillo. Un professor d'història revolucionari, que tant lidera l'ocupació de finques, o defensa la nació andalusa com assalta supermercats per fer adonar a la gent que un 35% de les famílies andaluses està al llindar de la pobresa. 

Sánchez Gordillo enraona a la sala del Local del Pueblo-Casa de Cultura del Sindicato de Obreros del Campo que està plena com un ou. S'hi celebra una assemblea d'aturats. Aquesta tarda l'ordre del dia és important: quins actes es programen per la setmana cultural -una contraprogramació a les processons de Setmana Santa- i el sorteig de 40 llocs de feina, de jornalers per anar a recollir faves.

L'alcalde hi pronuncia un breu speech. Anuncia que marxa a Veneçuela. Demana al poble que no pateixi perquè ja les ha vistes de tots colors. "Ja sabeu que m'han posat la pistola al cap dos cops, un d'ells quan vaig intentar aturar la comitiva del rei... el Guàrdia Civil em va dir 'si et bellugues, et deixo sec ", recorda. Acaba el discurs. Els joves s'apunten a la llista per anar a recollir faves. Si s'hi apunten més de 40, les sortejaran. 

  Just a tocar de la sala d'actes hi ha el bar. Sembla un bar dels primers polígons industrials. Alt, amb les lleixes esponjades i amb una barra llarguíssima. Hi entra gent. No hi ha canyes. Quan són més de dos, en Manuel del bar treu una litrona i gots. Tot es comparteix. En Manuel explica que per la casa paga 15 euros al mes. Se l'ha autoconstruït. És un sistema immobiliari propi. Demanes fer-te la casa i et porten els materials, un paleta i tu hi poses la mà d'obra que et descompten del valor de l'habitatge. Els materials els vas pagant a mòdiques mesades. Segur que no generen cap bombolla. 

Per la sala s'hi deixen caure dues noies, la Nicole i l'Aliki. Totes dues estudien ciències polítiques, una és xipriota i l'altra letona. Són guapes i simpàtiques. Compren al bar dos pots de carxofes en vinagre. Molt glamurós. Expliquen que estan encantades de visitar Marinaleda que defineixen com una mena de "meca ideològica". I tenen raó. Com diu en Manuel del bar, "aquí l'únic que hi ha a la dreta és el lavabo".