Fa un any, el papa Francesc va assegurar en una entrevista que la qüestió catalana s’havia d’agafar amb pinces. Tot i reconeixent les dificultats en preveure els moviments del Vaticà a l’hora de canviar els bisbes, es pot arribar a convenir que la immobilitat de la Santa Seu en el relleu d’alguns bisbats obeeix a una prudència marcada pel procés sobiranista, que no ha conclòs i que es preveu incert. Que a Catalunya es va amb peus de plom ho demostra el fet que l’actual arquebisbe, Lluis Martínez Sistach, fa tres anys que està en pròrroga sense que hi hagi hagut novetats significatives més enllà de les informacions que nomes revelen noms apuntalats amb arguments més o menys sòlids.

A hores d’ara, és una incògnita el nom del nou titular de la diòcesi barcelonina, si bé es pot donar per fet que serà un prelat que vagi en sintonia amb el batec de la societat catalana. Religió és també política, i posar un bisbe a la capital que no encaixés amb la realitat del moment seria disparar-se al peu. Només cal recordar com es van carregar els neulers davant de la hipotètica arribada a Barcelona d’Antonio Cañizares, bisbe de tall espanyolista i representant d’una església envellida que poc té a veure amb les noves tesis de Francesc. La diplomàcia devia prendre bona nota d’aquell episodi, de manera que els esforços s’han centrat en buscar un relleu “de casa”.

El nom de Joan Enric Vives ha pres força darrerament. L’arquebisbe "ad personam" pel papa Benet XVI i responsable del bisbat d’Urgell incardina bé amb les noves maneres defensades per Bergoglio. Catalanista moderat, nascut al Poblenou barceloní i bon coneixedor de l’arquebisbat després de ser l’auxiliar de Ricard Maria Carles, el principal handicap que pot tenir Vives és precisament la seva actual cadira. El bisbe d’Urgell és copríncep d’Andorra, i si fes les maletes cap a Barcelona caldria que la seva plaça també fos ocupada, i aquest no és un tema menor. Gens.   

El bisbat d’Urgell precisa d’un bisbe que sàpiga gestionar un territori gran i amb parròquies disperses i que, alhora, tingui dots de diplomàtic i estadista. Sonava Novell, però a Solsona comença a arrelar. Posats a fer travesses, dos noms: Juan José Omella i Sebastià Taltavull, actual bisbe auxiliar de Barcelona i que pot tenir un paper protagonista.