Blanca Serra ha declarat aquest dilluns davant la Fiscalia de Memòria Democràtica de Barcelona amb la intenció que el seu cas obri la porta a investigar i reparar nous casos de maltractaments policials durant el franquisme i la transició democràtica. La històrica activista, acompanyada d'entitats i altres activistes, s'ha mostrat decidida a explicar el seu cas i espera que serveixi per avançar en memòria democràtica, tenint en compte que és el primer cop que una torturada arriba a declarar a Fiscalia.

Irídia, Òmnium i altres entitats memorialistes donen suport a Serra, i davant la Ciutat de la Justícia l'han acompanyat altres activistes i membres de l'ANC. Abans d'entrar a declarar, Serra ha dit que no confia gaire que el cas tiri endavant, però espera que serveixi per a altres casos i per reconvertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria. "És intolerable que puguem compartir edifici entre torturadors i torturats en pisos diferents", ha dit. "Hi ha moltes coses que no han canviat en 50 anys, però espero obrir el tema, que es continuï parlant d'això i que el jovent tingui en compte el que ha passat, està passant i el que passarà", ha conclòs.

Serra ha estat unes dues hores davant la fiscal, acompanyada de l'escriptor i exdiputat de la CUP Julià de Jòdar, i sense els seus advocats, que l'han esperat a la sortida. La declaració ha estat gravada i no n'ha transcendit res perquè les diligències d'investigació de la fiscalia són secretes. Serra ha explicat fil per randa les quatre detencions i maltractaments rebuts. En sortir de la declaració, Serra ha explicat que s'ha sentit "acompanyada" per la fiscal.

La directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, ha agraït a Serra la seva "valentia, perseverança i convicció", igual que la resta de represaliats per la dictadura que "fa dècades que lluiten i reclamen justícia". Franquesa ha considerat històric aquest dia i ha afegit que volen que aquesta declaració "sigui la primera de moltes". En tot cas, ha assegurat que el que va passar a la comissaria de Via Laietana "són crims contra la humanitat que no prescriuen i que s'han d'investigar, jutjar i condemnar". En aquest sentit, ha afegit que l'edifici ha de ser un "lloc de memòria sense policia i gestionat per organitzacions memorialistes".

Xavier Antich, president d'Òmnium, ha dit que en el cas de Blanca Serra s'ha aprofitat una "esquerda" per portar a la justícia "crims que no prescriuen", després de "dos intents molt seriosos bloquejats pels tribunals". Per a Antich, és important que es comenci a parlar de la reparació de les víctimes del franquisme en seu judicial, després de 50 anys "que l'Estat intenta sepultar en l'oblit i la desmemòria". Per això, ha agraït la "perseverança" de les germanes Serra. L'únic objectiu ara mateix és "continuar treballant fins al final, per a la reparació de la memòria de milers de represaliats", ha conclòs Antich.

El cas de Blanca Serra

La denúncia de Serra incloïa quatre detencions en diferents períodes, totes elles amb un historial d'agressions i maltractaments. Ara bé, només els fets del febrer de 1977, ocorreguts a la comissaria de Via Laietana, es troben dins el període de la llei de memòria democràtica, que obliga l'Estat i les seves institucions a fer una "investigació efectiva" amb la qual les víctimes tinguin dret a la veritat, la reparació i la no repetició. La norma s'aplica als fets d'entre 1936 i 1978 i, com que la resta de fets denunciats són posteriors, no seran investigats.

Serra va ser detinguda el febrer de 1977 a la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana. La doble condició de "catalanistes i dones", juntament amb la seva germana Eva, les va convertir en "dianes perfectes", segons deia Serra en presentar la denúncia. En una entrevista a Nació, detallava alguns dels fets viscuts en totes aquelles detencions: "Ens interrogaven i ens colpejaven amb guies telefòniques. Però el més horrorós era quan ens posaven bosses de plàstic al cap i no podíem respirar. La sensació d'ofec és esgarrifosa". En un altre episodi, van colpejar-li la planta del peu amb una porra i van trencar-li diversos dits del peu.

La voluntat de la causa que s'obre aquest dilluns és molt clara. La defensa de Serra vol que la Fiscalia, que ha ofert més predisposició que els jutges, faci una investigació profunda del que va passar en aquella comissaria a la qual Serra va entrar detinguda i en va sortir torturada. Aquesta indagació ha de permetre l'accés a documents policials del moment, cosa que fins ara ha estat molt difícil, i que els testimonis i els pèrits puguin identificar els responsables de les tortures.

Via Laietana, altre cop al centre de les tortures

El fet que l'escenari on van ocórrer els únics fets investigats sigui la comissaria de Via Laietana també és un punt d'inflexió, ja que torna a posar aquest espai al centre del debat. "Es posa en evidència un cop més que on ara hi ha policia, abans hi havia crims i tortures", diuen des d'Òmnium. L'entitat, com bona part del teixit social del país, fa anys que defensa que l'actual seu de la policia espanyola al centre de la capital catalana s'ha de convertir en un centre de memòria i reparació democràtica per respecte, especialment, a les persones que van ser-hi detingudes i maltractades tant durant el franquisme com en la Transició.

Coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador, el govern espanyol es va comprometre a fer que la comissaria de Via Laietana sigui un lloc de memòria com passa amb la presó de la Model. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va dir que aquesta era la "finalitat" del seu executiu, però no va marcar cap data per posar-ho en marxa. El conseller de Justícia Ramon Espadaler recordava que la conversió de l'espai en un centre de memòria depèn d'un acord a tres bandes amb el govern estatal i amb l'Ajuntament de Barcelona. La pilota, especialment pel que fa al trasllat dels policies a una nova comissaria, està en mans d'un perfil potser menys predisposat: Fernando Grande-Marlaska.