24
de març
de
2021, 14:34
Actualitzat:
14:39h
Pere Aragonès ja és, oficialment, candidat a la investidura. Així ho ha decidit Laura Borràs, presidenta del Parlament, després d'acabar la ronda de contactes amb els líders de tots els grups. Aragonès, cap de files d'ERC a les eleccions del 14-F, haurà de comparèixer a partir de divendres a les deu del matí davant la cambra per sotmetre's al debat d'investidura i aplegar els suports necessaris per sortir-ne com a president. De moment només disposa de 42 diputats -els 33 del seu grup i els nou de la CUP, a l'espera que les bases de republicans i anticapitalistes validin el preacord signat el cap de setmana- i encara ha de convèncer els 32 representants de Junts per ser investit. Salvador Illa, guanyador de les eleccions, ha insistit avui que vol dirigir-se a la cambra, i ha argumentat que podia disposar de suports. Menys, això sí, que Aragonès.
La formació que lidera Carles Puigdemont ja ha avisat després de citar-se amb Borràs aquest matí que el més "previsible" és que no hi hagi un acord abans de divendres. Si el candidat d'ERC no rep el suport de la cambra en primera votació -en la qual es requereix majoria absoluta, és a dir, 68 escons-, haurà de sotmetre's a una segona tria al cap de, com a mínim, 48 hores. Està previst que aquesta segona votació, si hi és, es pugui celebrar a principis de la setmana vinent. Això donaria més temps a Junts i a ERC per negociar entre el primer debat, previsiblement fallit, i el segon.
Marta Vilalta, portaveu parlamentària dels republicans, ha assenyalat que treballaran de manera "incansable" perquè es basteixi una entesa abans de divendres. Vilalta, a banda, ha indicat que Aragonès se sotmetrà a la investidura encara que no hi hagi un acord tancat entre els actuals socis de Govern. En la conferència de Jordi Sànchez, secretari general de Junts, es va posar el termini de "dies o setmanes" de cara a una eventual entesa. En bona mesura, l'entesa depèn que hi hagi un acord "estable" de legislatura que superi les "malfiances" d'aquesta legislatura i que situï el Consell per la República -liderat per Puigdemont- com a motor del nou "embat" amb l'Estat.
Aquestes tres últimes qüestions van aparèixer ahir en la conferència de Sànchez, a la qual va acudir Aragonès, assegut a primera fila al costat de Borràs. Després de la intervenció del secretari general de Junts, el líder d'ERC s'hi va acostar per parlar durant una bona estona i, després, va ser la presidenta del Parlament qui va departir amb Sànchez. Fonts de Junts consultades per NacióDigital assenyalaven ahir a la tarda que veuen "complicat" arribar a una entesa aquesta setmana amb ERC, però el cert és que els dirigents del partit han deixat molt clar que no volen unes noves eleccions.
Un dels conceptes que va voler accentuar ahir Sànchez en la conferència és la "lleialtat" pel que fa al diàleg amb l'Estat. El preacord signat entre el partit d'Oriol Junqueras i la CUP estableix que la taula de negociació amb l'Estat ha de tenir marge fins al 2023 i que, a partir d'aquell moment i després d'un procés de preparació, s'ha de preparar un nou "embat democràtic" preferiblement en forma de referèndum. El document també estableix la creació d'un nou estat major del procés que Junts sosté que hauria d'existir sota la forma -actual o reformulada- del Consell per la República.
Els equips negociadors, tenint en compte que no hi ha un acord global de legislatura, encara no han entrat al detall de l'estructura del Govern. Sí que existeixen, això sí, llistes tant dels de Puigdemont com dels republicans per nodrir aquest executiu. En el cas d'ERC, Laura Vilagrà es convertirà en un dels puntals com a consellera de la Presidència, mentre que una altra de les incorporacions estrella serà la de Roger Torrent, fins ara president del Parlament. Pel que fa a Junts, la dona forta serà Elsa Artadi, previsiblement vicepresidenta i consellera d'Economia, a l'espera de definir quins consellers surten i quins entren. Entre aquests últims, Gemma Geis té opcions.
La formació que lidera Carles Puigdemont ja ha avisat després de citar-se amb Borràs aquest matí que el més "previsible" és que no hi hagi un acord abans de divendres. Si el candidat d'ERC no rep el suport de la cambra en primera votació -en la qual es requereix majoria absoluta, és a dir, 68 escons-, haurà de sotmetre's a una segona tria al cap de, com a mínim, 48 hores. Està previst que aquesta segona votació, si hi és, es pugui celebrar a principis de la setmana vinent. Això donaria més temps a Junts i a ERC per negociar entre el primer debat, previsiblement fallit, i el segon.
Marta Vilalta, portaveu parlamentària dels republicans, ha assenyalat que treballaran de manera "incansable" perquè es basteixi una entesa abans de divendres. Vilalta, a banda, ha indicat que Aragonès se sotmetrà a la investidura encara que no hi hagi un acord tancat entre els actuals socis de Govern. En la conferència de Jordi Sànchez, secretari general de Junts, es va posar el termini de "dies o setmanes" de cara a una eventual entesa. En bona mesura, l'entesa depèn que hi hagi un acord "estable" de legislatura que superi les "malfiances" d'aquesta legislatura i que situï el Consell per la República -liderat per Puigdemont- com a motor del nou "embat" amb l'Estat.
Aquestes tres últimes qüestions van aparèixer ahir en la conferència de Sànchez, a la qual va acudir Aragonès, assegut a primera fila al costat de Borràs. Després de la intervenció del secretari general de Junts, el líder d'ERC s'hi va acostar per parlar durant una bona estona i, després, va ser la presidenta del Parlament qui va departir amb Sànchez. Fonts de Junts consultades per NacióDigital assenyalaven ahir a la tarda que veuen "complicat" arribar a una entesa aquesta setmana amb ERC, però el cert és que els dirigents del partit han deixat molt clar que no volen unes noves eleccions.
Un dels conceptes que va voler accentuar ahir Sànchez en la conferència és la "lleialtat" pel que fa al diàleg amb l'Estat. El preacord signat entre el partit d'Oriol Junqueras i la CUP estableix que la taula de negociació amb l'Estat ha de tenir marge fins al 2023 i que, a partir d'aquell moment i després d'un procés de preparació, s'ha de preparar un nou "embat democràtic" preferiblement en forma de referèndum. El document també estableix la creació d'un nou estat major del procés que Junts sosté que hauria d'existir sota la forma -actual o reformulada- del Consell per la República.
Els equips negociadors, tenint en compte que no hi ha un acord global de legislatura, encara no han entrat al detall de l'estructura del Govern. Sí que existeixen, això sí, llistes tant dels de Puigdemont com dels republicans per nodrir aquest executiu. En el cas d'ERC, Laura Vilagrà es convertirà en un dels puntals com a consellera de la Presidència, mentre que una altra de les incorporacions estrella serà la de Roger Torrent, fins ara president del Parlament. Pel que fa a Junts, la dona forta serà Elsa Artadi, previsiblement vicepresidenta i consellera d'Economia, a l'espera de definir quins consellers surten i quins entren. Entre aquests últims, Gemma Geis té opcions.