La intervenció de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil per fer costat a la República és un dels episodis més èpics d'aquell episodi de la història. Combatents de molts països van venir per enfrontar-se al feixisme. Molts varen lluitar a Catalunya. Molts també van morir aquí. Aquest dimecres, en un acte celebrat a l'Ateneu Barcelonès, el departament de Justícia, Drets i Memòria ha presentat cinc estudis tècnics que han permès posar nom i cognoms a un total de 522 brigadistes. Aquí es poden consultar els estudis.
Henry Leo Duffy, Wade H. Ellis, Eugene Cullen, Daniel Boyle, Robert Glen... Noms que es va emportar la terra. La majoria d'aquest combatents provenien dels Estats Units (la llegendària Brigada Lincoln), el Canadà, el Regne Unit i la República d'Irlanda. La recerca feta aporta igualment els indrets on haurien combatut i desaparegut. Les ubicacions més repetides són entorn a Gandesa (a la Terra Alta).
En xifres concretes, s'ha recuperat la identitat de 286 brigadistes nord-americans, 96 canadencs, 86 britànics i 6 irlandesos. El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha destacat durant l'acte que reconèixer la identitat d'aquests brigadistes és també "una manera d'agrair que van venir a casa nostra per defensar la República" i que aquestes investigacions "fan avançar el coneixement científic i satisfan el dret a saber la veritat". Ha recordat que el Govern posa a disposició dels familiars de desapareguts eines com el Cens de persones desaparegudes o el Programa d'identificació genètica.
L'historiador Jordi Martí-Rueda ha explicat qui eren la majoria dels brigadistes, que en ocasions han estat presentats coma tropes d'elit i intel·lectuals. Ha aclarit, en canvi, que una gran majoria eren treballadors i no tenien una formació militar. El front de l'Ebre, el 1938, va ser un dels llocs on més van combatre. Es creu que la xifra aproximada de tots ells gira d'entre 35.000 i 45.000. D'ells unes 2.000 van ser dones, moltes d'elles professionals de la sanitat.
Els cinc treballs tècnics pertanyen al programa Alvah Bessie, el projecte de memòria democràtica dedicat a la recerca dels brigadistes internacionals morts a Catalunya. Bessie va ser un dels brigadistes que foren a la cota 666 de la serra de Pàndols, durant la Batalla de l'Ebre. Ell va sobreviure. El seu testimoni i el d'altres que van poder tornar al seu país van explicar com es vivien els bombardejos franquistes i com el pitjor era el temps d'espera entre un atac aeri i un altre, sotmesos a un estrès cruel. Menys sort va tenir Joe Bianca, membre de la Brigada Lincoln, el cos del qual van veure volar durant un bombardeig.
Els primers resultats es van fer públics el juliol del 2023 i estaven centrats en la Brigada Thälmann, pel nom d'un destacat dirigent comunista alemany, una brigada que va lluitar al front de l'Ebre, incloent molts originaris d'Alemanya, Àustria i els Països Baixos. Si se suma la xifra d'aquests primers treballs als actuals, el programa Alvah Bessie ha aconseguit documentar 880 brigadistes internacionals.
La intervenció del Comitè de No-Intervenció
Com ha recordat Martí-Rueda, les Brigades Internacionals van abandonar Espanya el setembre del 1938, seguint un acord en el Comitè de No-Intervenció reunit a Londres. La República va prendre aquesta decisió, arbitrada pel Regne Unit i França, com a senyal de bona voluntat. Però la realitat va ser que l'aviació nazi i la feixista italiana no van deixar de bombardejar les posicions republicanes, davant la neutralitat dubtosa de britànics i francesos. Faltava només un any perquè comencés la Segona Guerra Mundial.