YPF va ser intervinguda perquè era propietat de l'espanyola Repsol. El govern argentí té mil i un greuges contra Espanya i el Regne Unit, però a l'hora d'executar cap amenaça  només s'atreveix amb les empreses espanyoles. Ser espanyol, doncs, és una amenaça per a les empreses catalanes que vulguin anar pel món. Més enllà de fer el ploricó a Brussel·les, quines mesures ha pres Madrid per defensar una empresa que té la catalana Caixabank com a accionista majoritari?

El cònsol nord-americà a Barcelona, Greggory D. Crouch, reconeixia la setmana passada que havia percebut un augment de l'independentisme en la classe empresarial catalana. Quan Crouch parla, diplomàticament, de "classe empresarial", és evident que no parla del botiguer de la cantonada, sinó que dedueixo que es refereix als Brufau, Grífols, Daurella, Oliu i companyia. Els grans empresaris del país.

El Dia D, un cop Mas faci el cop de cap definitiu i convoqui el referèndum d'independència, què pensaran tots aquests dirigents en la intimitat de la cabina de votació? Amb una Espanya encantada d'haver-se conegut, xulesca però totalment incapaç de defensar els interessos de les seves empreses més enllà de la simple xerrameca, realment optaran per la butlleta del "no"? Antoni Brufau pensarà en els milions que ha perdut amb l'expropiació d'YPF i agafarà la papereta del...

bernatferrer@naciodigital.cat