Camacho i Cornet, durant la votació de l'informe de gestió.Foto:Rafa Garrido"Més que un congrés sembla una festa". Així descrivia a Nació Digital un veterà compromissari de Tarragona, dels més d'un miler que aquest cap de setmana es concentren al Palau de Congressos de Barcelona, per celebrar el 13è congrés del PPC. I segons l'informe de gestió que ha aprovat el conclave a la búlgara -és a dir, sense cap búlgar insensat i díscol- tenen cert dret a celebrar-la.
El número dos del PPC, Jordi Cornet, ha exposat fil per randa els números del partit que l'han situat com a tercera força política catalana. Un mèrit que ha Cornet ha capitalitzat en la figura d'Alícia Sánchez Camacho. Una xifra que esperona als populars assolir la "medalla de plata" de la biosfera política catalana, aprofitant, segons diuen les hores baixes del PSC i la "nefasta agenda separatista de CiU".
Amb aquesta intenció, aquest migdia ha començat el debat de les quatre ponències -estatutària, social, econòmica i política- per fabricar el nou argumentari del PP Català. Un argumentari que insisteix en "l'autonomisme diferencial", per convertir el PPC en alternativa de govern i segon partit de Catalunya. Res de "gir catalanista" i res de les turbulències del darrer congrés del PPC, quan Montserrat Nebrera va fer un pols al partit declarant-se una veritable guerra púnica a les files populars.
Ara la pau ha tornat per a un partit que ha estat rescatat de l'ostracisme en l'escenari polític català per part del partit majoritari de Catalunya. Amb uns resultats electorals més productius que aclaparadors, el PP ha agafat embranzida i busca a través de la "refundació d'aquest cap de setmana" marcar perfil davant la casa mare perquè el PP més que de Catalunya ha de ser català.
