El 20 d’octubre del 2011, a través d’un comunicat al diari Gara, ETA anunciava el cessament definitiu de les seves accions armades, un anunci esperat després de la realització de la conferència de pau de Sant Sebastià just tres dies abans. El pas donat pel grup terrorista, tot i que acollit fredament pels governs basc i espanyol en un principi, ha suposat un canvi en la societat civil basca, que per primer cop en molts anys comença a creure que la fi del conflicte és possible. Tant és així que l'actual lehendakari, Patxi López (PSE), ja ha defensat en diverses ocasions la necessitat d'ajustar la política penitenciària a la nova conjuntura i ha demanat gestos al govern espanyol en aquest sentit.
 

De fet, la reorientació de l'actual política penitenciària, que manté allunyats dels seus llocs de residència els presos etarres, és una de les claus per arribar a una conclusió de l'enfrontament que ha ensangonat durant anys els carrers de l'Estat espanyol. D'una banda, cal recordar que mantenir els detinguts lluny de les seves famílies és contrari a la legislació actual. De l'altra, aquesta és una de les poques iniciatives que el govern espanyol podria fer sense que s'entengués que ha obert una negociació política amb l'esquerra abertzale. Però apropar els presos als seus llocs de residència i deixar en llibertat aquells que estan malalts són dues potes d'una nova política penitenciària a la qual cal afegir-hi una tercera, la renúncia a l'aplicació de la doctrina Parot per a aquells que són a punt de complir la seva condemna.

 

Es coneix com a doctrina Parot la sentència del Tribunal Suprem que el 28 de febrer del 2006 va resoldre, en relació a un recurs presentat per l'etarra Henri Parot, que les reduccions de penes per beneficis penitenciaris s'havien d'aplicar a cada pena imposada per separat i de forma global. L'efecte pràctic d'aquesta doctrina és impedir que un convicte per múltiples causes pugui beneficiar-se de les rebaixes de condemna per bona conducta. El cas però, és que l'any 2008 la sentència del TS va ser modificada pel que es coneix com a Doctrina de Doble Còmput Penal, que preveu que el temps passat en presó preventiva es pugui restar de cada condemna en ferm, fet que d'alguna manera revocaria la doctrina Parot.

 

Una dotzena de presos han de sortir en llibertat aquest any 
 

Dins d'aquest marc jurídic, aquest mateix any 2012 una dotzena de presos per terrorisme haurien de sortir al carrer, però el debat sobre si han de fer-ho o no plana sobre les societats basca i espanyola en una conjuntura molt diferent a la de fa uns mesos, amb ETA ara pràcticament desapareguda.

Un d'aquests presos és Juan José Zubieta Zubeldia, l'únic supervivent de l'escamot d'ETA que va atemptar contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic el 29 de maig del 1991. Zubieta hauria de sortir en llibertat aquest any, un cop complerts vint dels 1.311 anys de presó als què va ser condemnat per un atemptat que va causar la mort de nou persones, cinc d'elles menors d'edat. Jutjat sota el Codi Penal de l'any 1973, la legislació actual preveu que el màxim de temps que un convicte pot passar en presó és de 30 anys, però si compta amb beneficis penitenciaris aquesta condemna pot quedar reduïda a una vintena d'anys, sempre i quan no se li apliqui la doctrina Parot.

De Vic a Lliçà d'Amunt

L'atemptat de la casa caserna de la Guàrdia Civil de Vic va ser una de les pàgines negres d'ETA a Catalunya. L'atemptat va causar nou víctimes mortals directes, cinc de les quals eren menors d'edat que en aquell moment jugaven al pati interior del recinte, just el lloc on va explotar un cotxe bomba carregat amb 200 quilos d'amonal.

Una altra persona va morir atropellada per una ambulància durant les tasques de rescat, fet que va elevar la xifra total a deu morts. L'endemà de l'atemptat, el 30 de maig, l’acció es va traslladar a una urbanització de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), on forces policials van localitzar la torre on s’ocultaven els etarres i la van assaltar, en una operació que es va saldar amb la mort de dos dels tres integrants del comando Barcelona, Joan Carles Monteagudo Povo i Jon Félix Erezuma. 

L’acció policial va ser executada per la Unitat Especial d’Intervenció de la Guàrdia Civil tot i que aquest tipus d’operacions corresponia habitualment als GEO de la Policia Nacional. L’operatiu, amb dos morts per tret de bala i dos guàrdies civils ferits per vidres trencats, va ser durament criticada per l’esquerra abertzale, que va mostrar el seu “escepticisme” davant la versió oficial. L’aleshores portaveu de la mesa nacional, Jon Idígoras, va afirmar que l’operació es podia “inscriure en un nou capítol de la llarga i sinistra història de venjances que caracteritza la policia espanyola”.
 

Més de vint anys més tard, el record d'aquells dies s'ha tornat a obrir davant la possibilitat que a Zubieta Zubeldia se li apliqui la doctrina Parot o bé surti en llibertat. De fet, el passat cinc de març, PxC va presentar una moció a l’Ajuntament de Vic per demanar que s'apliqués la doctrina Parot a Zubieta. La proposta va tirar endavant amb els únics cinc vots a favor de PxC, l’abstenció de la resta de grups (CiU, CUP, ERC, PSC i ICV) i e¡ vot en contra de SI tot i que la decisió final no depèn en cap cas del consistori, sinó del govern espanyol.

 

Per a la societat basca, però també per a la catalana i l'espanyola, ha arribat l'hora d'obrir el debat sobre quin ha de ser el futur immediat dels presos bascos, un cop la fi del terrorisme sembla a tocar.