Cambra d'Espanya versus Cambra de Comerç: la intrahistòria d'un conflicte

Des de l'elecció de Canadell, Josep Lluís Bonet, president de la institució espanyola, ha exigit "lleialtat" a la Constitució i a la monarquia en totes les reunions de l'executiva cameral

Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç
Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç | Josep M. Montaner
10 d'octubre de 2019, 12:05
Actualitzat: 11 d'octubre, 13:42h
La nota de la Cambra d'Espanya, presidida per Josep Lluís Bonet, contra la declaració institucional de la Cambra de Comerç de Barcelona en favor d'una "resposta de país" davant la sentència és la crisi "diplomàtica" més greu que han viscut les dues institucions. La propera executiva de l'entitat espanyola, que es reunirà abans que acabi l'any, tractarà de les relacions amb la cambra catalana.

A la Cambra d'Espanya hi ha irritació amb Joan Canadell, el president de la Cambra de Comerç, per no haver informat amb antelació Josep Lluís Bonet de la declaració institucional que el ple cameral barceloní anava a debatre el 2 d'octubre. El que és cert és que des del primer moment que va guanyar les eleccions camerals, Canadell va estar sota observació. També que aleshores, la Cambra de Comerç tenia la vicepresidència segona de la Cambra d'Espanya, en la persona de Miquel Valls, recentment malaguanyat. Després de la seva elecció, Canadell va assumir la vicepresidència.   

Tres avisos de Bonet     

Canadell va assistir per primer cop a una reunió del comitè executiu de la Cambra d'Espanya el 23 de juliol passat. En aquella ocasió, Bonet va fer una intervenció en què va subratllar la necessitat de la "lleialtat institucional" entre totes les cambres i el respecte d'aquestes als "principis constitucionals", tot esmentant la monarquia, l'estat de dret i les autonomies. L'1 d'octubre passat, en ocasió de l'assemblea de cambres de tot l'Estat, i també en presència de Canadell, Bonet va tornar a repetir el discurs
 

Josep Lluís Bonet, president de la Cambra d'Espanya. Foto: Europa Press


L'endemà, el 2 d'octubre, en el comitè executiu celebrat el matí, Bonet va tornar-hi, però aquest cop afegint expressament dos punts més: la "unitat d'Espanya" i la "independència judicial". La referència a la imminent sentència del Suprem era clara. Bonet va demanar als presents si algú volia intervenir. Canadell, que havia intervingut per referir-se a aspectes econòmics, no va fer cap comentari. Això és el que, segons ha pogut saber NacióDigital, va irritar més Bonet, que a la tarda es va trobar amb la declaració institucional aprovada pel ple de la Cambra de Comerç. 

Un membre del ple de la Cambra assegura que Canadell no va dir res perquè la declaració havia de ser discutida en el ple de la tarda i no era segur que fos aprovada. El dur comunicat emès dilluns per la Cambra d'Espanya és només un primer moviment de peces en un escenari que es pot veure enverinat segons com evolucioni el clima polític i social a Catalunya després de la sentència. 
Arxivat a