Camí del 28-M: què hi ha en joc a Barcelona?

El model de ciutat i el desgast de Colau centren el debat a la capital catalana en un context nacional molt diferent del 2019; Trias, Collboni i Maragall, els principals aspirants a destronar l'alcaldessa, que aspira a un tercer mandat

  • Ple de l'Ajuntament de Barcelona. -
Publicat el 11 d’abril de 2023 a les 17:20
[municipalsinformacional]
Barcelona és la ciutat en la qual els partits destinen més esforços en la campanya de les eleccions municipals. Per població, per projecció i per simbolisme: qui s'endú la capital catalana pot exhibir un triomf en la nit electoral que pot multiplicar els resultats obtinguts arreu del territori o bé maquillar desfetes en altres zones del país. La dinàmica municipal ha variat respecte de les dues últimes convocatòries -la del 2015, en ple moment àlgid del procés també va ser el termòmetre de la força del moviment del 15-M; la del 2019 es va viure sota els efectes de la repressió i la ressaca del referèndum de l'1-O en el marc d'una convocatòria que va coincidir amb les europees guanyades per Carles Puigdemont. Quatre anys després són moltes les circumstàncies que han variat, però el conflicte amb l'Estat continua sense resoldre's.

Aquests són tots els elements que estan en joc el proper 28-M a la capital catalana quan queda exactament un mes perquè arrenqui la campanya, amb totes les maquinàries greixades i les municions a punt -ja sigui per la sequera o l'acord de claredat- per minar l'adversari.
 

Qui és l'alcaldessa de Barcelona i com aspira a ser reelegida?

Ada Colau aspira a un tercer mandat després d'arribar al poder el 2015. S'havia compromès a estar només vuit anys en el càrrec, però s'ha acabat comprometent amb una nova campanya electoral en la qual insistirà en la idea que cal consolidar els canvis empresos en les dues últimes legislatures. La posada en marxa de les superilles -que ja estan en funcionament en zones de l'Eixample i que ara protagonitzen les obres a Consell de Cent-, les limitacions al vehicle privat, la reforma de la Via Laietana, la normativa sobre les terrasses i -en clau més política- la distància amb el PSC, soci en les dues últimes legislatures, marcaran la campanya. El preu disparat de l'habitatge, sobretot de lloguer, i el turisme -disparat ja en el primer trimestre de la temporada- continuaran planant, com en els últims anys, per sobre de l'estratègia de Colau -aferrada a l'agenda del canvi-, juntament amb el debat sobre la seguretat.
 

Quins són els principals aspirants a rellevar Colau?

N'hi ha tres: Jaume Collboni, Ernest Maragall i Xavier Trias. El candidat del PSC, que fins poc abans d'arrencar la precampanya era tinent d'alcalde, surt en bon lloc de les enquestes i aspira a retornar els socialistes al poder a la plaça Sant Jaume. El cap de llista d'ERC, que el 2019 es va imposar a les urnes, repeteix però va de baixada a les enquestes. I el líder de Junts a la ciutat, que va ser alcalde entre el 2011 i el 2015 i va perdre la plaça precisament davant de Colau, és qui per ara lidera les projeccions. Anna Grau -Ciutadans- i Daniel Sirera -PP- fan campanya amb la idea de mantenir la representació al consistori, mentre que Basha Changue -CUP- aspira a retornar-hi els anticapitalistes. Vox i Valents volen entrar per primer vegada a l'Ajuntament. Colau, en la diana de tots els adversaris, ja es regira contra Collboni i contra Trias: aquest dimarts ha indicat que el candidat del PSC actua com si fos "número dos" de l'exalcalde.
 

Quins seran els grans debats en la campanya a Barcelona?

En essència, els grans debats persisteixen: l'habitatge, el turisme, el model de creixement econòmic, els grans esdeveniments -la Copa de l'Amèrica de vela és l'últim que s'ha incorporat a l'equació- la mobilitat i la sostenibilitat presideixen la conversa a la ciutat i és al voltant d'això que s'estructuraran els programes dels partits. I, al voltant d'aquest debat, també se n'hi desenvolupa un de concèntric sobre el paper de Colau, que encarna el model de ciutat dels últims vuit anys. En certa manera, la campanya serà també un tots contra l'alcaldessa, malgrat que alguns dels qui facin aquest discurs hi hagin col·laborat sovint.
 

Quines són les principals novetats respecte les últimes eleccions?

La principal novetat és el context polític, especialment a Catalunya. Els últims comicis es van celebrar en ple judici del procés al Tribunal Suprem, amb presos i exiliats, i només un mes després de les eleccions espanyoles, que es van acabar repetint per la manca d'entesa entre el PSOE i Unides Podem. A banda, van coincidir amb les eleccions europees que va guanyar Carles Puigdemont, l'últim gran exponent que queda de la tardor del 2017. Els blocs al Parlament s'han trencat, i ERC ja aprova pressupostos amb el PSC. La pandèmia també va servir per agafar certa distància per debatre sobre el model de ciutat, especialment pel que fa al turisme, però el retorn a la normalitat s'ha anat imposant per la via dels fets.
 

Quins pactes hi poden haver després del 28-M?

Hi ha una única certesa: per ser alcaldessa o alcalde caldrà pactar. Es quedi primer o segon, tothom haurà de fer sumes i restes per conèixer exactament els suports que necessitarà i, sobretot, saber quins suports no tindran els rivals. Guanyar les eleccions permet manar si no hi ha majoria alternativa -calen 21 regidors per garantir-se-la-, però totes les enquestes dibuixen un escenari fragmentat que obligarà a entendre's. Una de les aliances naturals continuarà sent la dels comuns amb el PSC -Collboni, en tot cas, ja ha deixat clar que no vol ser el número dos de cap executiu municipal-, un partit que estarà al centre dels acords perquè ni tan sols Trias, de Junts, els descarta. Menys un pacte que inclogui simultàniament Junts i els comuns, tot estarà obert. També un tripartit format per Colau, Maragall i el PSC, com adverteix Trias.

[despiece]Fitxa tècnica de Barcelona
 
  • Quants habitants té? 1.636.193 persones.

  • Quants regidors hi ha en joc? 41 regidors.

  • Quin va ser el resultat de les últimes eleccions? ERC va guanyar les eleccions amb 10 regidors, els mateixos que Barcelona en Comú, però amb més vots. El PSC va quedar segon amb 8 representants, dos més dels que va obtenir la plataforma de Manuel Valls (6) -auspiciada per Ciutadans- i tres més dels que va obtenir Junts (5). El PP va treure 2 regidors.

  • Hi va haver algun pacte després dels comicis? Barcelona en Comú va pactar amb el PSC, però la seva majoria era insuficient per situar automàticament Colau a l'alcaldia. Van ser necessaris tres vots de la plataforma de Valls, perquè l'alcaldessa fos reescollida i barrar el pas de Maragall cap a la plaça Sant Jaume. El pacte entre els comuns i els socialistes arribarà fins al final del mandat malgrat la sortida de l'equip de govern municipal protagonitzada per Collboni.

[municipals2019]MUN08019[/municipals2019]
[/despiece]