Els canvis de jaqueta s’han convertit en un ball de màscares que han bellugat suports d’un partit i un altre i fins i tot han forçat la caiguda d’alguna llista.

John Travolta i Nicolas Cage es veien les seves pròpies cares en la pel·lícula de John Woo "Face Off" ("Cara a cara"), fruit d’un procés quirúrgic en què s’intercanviaven la pell per adquirir una aparença intercanviada. La metamorfosi física feia que tot i que el seu entorn detectava que alguna cosa estranya hi passava, ningú fos capaç de detectar la veritable identitat d’un i altre.

Aquesta campanya Catalunya ha tingut algun Travolta i algun Cage. Sol passar que un cop el partit ha perdut la confiança en un candidat o membre de la seva llista, li doni un copet a l’esquena, les gràcies pels serveis prestats (si ho fa), i bon vent i barca nova.

Això ha dut a què en moltes ocasions, rebotats de la situació, enfadats amb el partit i amb l’amor propi ferit, s’hagin refugiat en altres projectes que o bé s’adapten a les seves tendències ideològiques o polítiques, o bé saben que és on poden fer més mal al seu expartit.

I en moltes ocasions el fet nacionalista hi ha jugat un paper important. Molts entenen que ser independentista “està de moda”, i ho aposten tot a l’opció que veuen com a preferida. D’altres, però, asseguren haver vist la llum després d’anys i panys defensant unes sigles o treballant-hi de manera indirecta, considerant ara que la formació dels seus amors s’ha apartat de la realitat social, que s’està equivocant, i per tant busquen refugi on creuen que hi ha la veritat.

Aquesta campanya, a més, hem descobert llistes fantasma, sobretot terra endins, però també candidatures que compten amb persones que diuen que apareixen a les llistes sense el seu consentiment, com a Plataforma per Catalunya d’Olot. També hem vist llistes fulminades després que s’hagi sabut que l’alcaldable de Ciutadans a Barberà del Vallès va formar part de la candidatura ara fa quatre anys també per Plataforma per Catalunya.

No han inventat la sopa d’all, el canvi de jaquetes és tot un fenomen consolidat històricament. Potser, però, ara més que mai, en un moment en què la política es mira amb lupa pels nombrosos casos de corrupció i la davallada de credibilitat, caldria anar molt en compte amb aquestes pràctiques, que segueixen instaurades en els principals partits del país, i que poden passar factura a l’hora de rebre el vot tant desitjat.