Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que, com prevèiem la setmana passada, Raphinha s'ha mig lesionat amb el Brasil en aquesta aturada interminable de seleccions. El butlletí d'avui serà una mica diferent, una mica més llarg -no gaire, no us espanteu- i contradirà un dels principis que haurien de regir el periodisme: no s'ha de parlar mai de nosaltres. Però aquesta setmana, per circumstàncies que ara explicarem, he vist en primera persona com manipula Vox a les xarxes, i val la pena saltar-se una mica les normes per explicar-ho. Tot comença dimarts, quan Joan Garriga valora el discurs de Salvador Illa al debat de polític general. 

Resumint-ho molt, Garriga diu que els Oriols -suposo que és la concepció que té de nom purament català- haurien de tenir prioritat a l'hora de tenir pisos per davant dels Mohas. Un eslògan baratet, d'aquells que només es troben encertats després d'un dinar ben regat. L'endemà, dimecres, Garriga és entrevistat al programa Els Matins de TV3, dirigit i presentat per Ariadna Oltra, on tinc el gust de col·laborar des de fa unes quantes temporades. El portaveu parlamentari de Vox repeteix l'argumentari habitual -els Oriols, els Mohas, l'arribada de dos milions de migrants i la construcció de només 700.000 pisos- en una entrevista curta que segueixo des del plató muntat per l'ocasió al Parlament.   

L'Ariadna em cedeix la paraula, ironitzo amb el fet que em dic Oriol i no tinc cap pis de propietat, i m'agafo al discurs de Garriga per dir que l'extrema dreta utilitza l'existència d'un presumpte enemic estranger per culpar-lo de tots els mals, també el de la crisi de l'habitatge, i per inocular el virus de la divisió social. Quan Vox parla de les condicions materials de la vida de la gent, ho fa per ferir, no per resoldre els problemes. Podeu recuperar la seqüència sencera entre l'1.19.33 i l'1.24.37 en aquest enllaç. Fins aquí, cap problema: un matí més de la televisió pública del país fent la seva feina, amb entrevistats de tots els colors polítics i analistes que, amb més o menys encert, diuen la seva amb llibertat. 

Al cap d'unes hores, l'estimadíssima Sara González, que era amb mi al plató, m'envia un link de Twitter de Vox Catalunya amb un vídeo de Garriga dient que un tertulià de TV3 li està donant la raó. El vídeo també el pengen a TikTok, on el partit acumula més de 130.000 seguidors. Quin és el problema? Que el portaveu parlamentari -per dir-ho a la manera de Juanma Castaño en la seva diatriba contra Florentino Pérez- menteix i manipula. Al vídeo se'm veu repetint les seves dades sobre els dos milions de migrants i la construcció de 700.000 pisos en les últimes dècades, però evidentment no surt que l'extrema dreta busca un enemic extern per fer-lo servir com a boc expiatori. De primer de manipulació. 

A Garriga se'l veu còmode en el TikTok gravat a Passos Perduts: vestit de la talla adequada, cabells ben pentinats, el somriure de qui sap que mentir no té conseqüències. Fa brometa amb què els tertulians de TV3 cobren gràcies a tots els catalans, una frase que sempre fa gràcia perquè ell cobra dels impostos de tots per ser diputat d'un Parlament que -en teoria- vol suprimir. La trucada a la cap de premsa de Vox perquè retirin el vídeo, a banda del to amable, resulta un fracàs: ni el vídeo s'ha tret de la circulació, ni he rebut cap resposta oficial. El tuit té 13.000 visualitzacions, i el TikTok n'acumula quasi 12.000. El mal ja està fet, però no estaria de més atendre el requeriment amable que els vaig fer. 

Lliçó de tot plegat? Si manipulen una intervenció -sense cap transcendència- d'un periodista a la televisió pública, i l'utilitzen de manera impúdica a les xarxes, millor no imaginar-se què deuen fer amb les coses rellevants de veritat. L'extrema dreta, per triomfar, necessita destruir la veritat. Un cop qüestionada, o liquidada, els val tot, perquè ja no hi ha referents sòlids i les dades deixen de ser la mesura adient per aproximar-se a la realitat. Una realitat que Vox vol distorsionada per obrir-se camí, i no els està anant gens malament. El preu, això sí, el pagarem entre tots. I Joan, si per casualitat llegeixes això, digue'm alguna cosa: em dic Oriol, no Moha, i suposo que això et farà estar còmode.  

Ens ha agradat

Ara que ja hem resolt les urgències, anem a les coses importants. Està sent una meravella seguir el serial que ha protagonitzat Cristiano Ronaldo aquesta setmana amb la selecció de Portugal. Amb 41 anys i instal·lat entre muntanyes d'or a l'Aràbia Saudita, és evident que ja no és el futbolista que era. Li costa d'acceptar, això sí. Cristiano sempre s'ha tingut en alta estima, i ha portat malament haver de conviure en la mateixa era que Messi. Les comparacions que es feien quan era futbolista del Madrid han acabat convertides en material per un bon monòleg. Si retirar-se a temps és una victòria, el futbolista portuguès s'ha entestat a perdre, i ningú pot considerar-ho una sorpresa.

No ens ha agradat

La setmana ha tornat a estar marcada per la crisi de l'habitatge, agreujada pel desnonament de la Maricarmen i monopolitzada per la negociació dels decrets que es votaran aquest divendres al Congrés, amb Junts ancorada en el no. Les desgràcies continuen ocupant els carrers i els titulars: dimecres es va suïcidar el Javier, un sabater de 60 anys a qui havien de desnonar de la botiga. Us recomano que recupereu l'exclusiva que va publicar fa uns dies David Cobo, un dels periodistes que millor segueix la carpeta de l'habitatge a casa nostra. La crisi només es resoldrà quan s'entengui que, darrere les xifres i les posicions maximalistes -que hi són-, hi ha persones a qui la misèria els esclafa. 

Què fem el cap de setmana

A banda d'estar molt pendents de les manifestacions convocades pels actors implicats en la lluita pel dret a l'habitatge, aquest cap de setmana també tindrem un ull posat al concurs de castells que se celebra a Tarragona, sempre amb imatges d'aquelles que fan sentir un cert orgull. També farem balanç del debat de política general que es va tancar ahir al Parlament, i enfocarem la setmana decisiva de l'amnistia: si tot va com ha d'anar, a partir de dimarts vinent Carles Puigdemont ho tindrà tot de cara per tornar a Catalunya després de nou anys d'exili. I, si voleu aprofundir en demoscòpia, tindrem un parell de peces de dades sobre el CIS de l'inigualable Roger Tugas. Bon cap de setmana!