La trajectòria política de Carles Campuzano (Vilanova i la Geltrú, 1964) és de les més àmplies de tots els dirigents actuals del PDECat. Enrolat de molt jove dins la JNC, que va liderar a finals dels vuitanta i a principis dels noranta, Campuzano ràpidament va passar a formar part de l'executiva de Convergència i amb 28 anys ja era diputat al Parlament. Enquadrat dins l'ala més socialdemòcrata del partit, en la seva primera legislatura a Madrid -hi va arribar el 1996, quan el candidat de CiU era Joaquim Molins- va assolir un dels principals hits de la seva biografia política: participar en la llei que va abolir definitivament el servei militar obligatori. A la Moncloa hi havia un José María Aznar encara pactista, a punt de mutar de pell després de la majoria absoluta del 2000.

Pioner a l'hora de fer servir el blog personal i el Twitter, Campuzano és d'aquelles cares de l'univers convergent que sempre apareixen a tots els actes. Se'l pot veure sovint envoltat de Josep Rull -ara conseller de Territori i també cap de files de la JNC als noranta-, Damià Calvet -director de l'Incasòl, amb passat destacat a les joventuts convergents- i Marta Subirà, alt càrrec a Territori i, com Calvet, de Sant Cugat. "La colleta del Rull", com alguns sectors del partit, despectivament, els anomenaven abans del congrés fundacional del PDEcat. Campuzano va arribar a sonar com a candidat a la secretaria general quan el sector socialdemòcrata plantejava enfrontar-se amb Jordi Turull i Germà Gordó, que ja s'havien postulat prèviament. No va arribar a fer el pas i les sigles nacionalistes les comanda ara Marta Pascal, ràpidament apadrinada per Rull.
 
Al llarg dels seus anys al Congrés dels Diputats s'ha especialitzat en assumptes relacionats amb les pensions, el tercer sector, la immigració i les polítiques d'educació. Un dels moments més incòmodes el va viure quan CiU va fer costat a la reforma laboral del PP. Mariano Rajoy no necessitava el suport dels nacionalistes -tenia majoria absoluta-, però els populars s'havien convertit en els socis prioritaris d'Artur Mas al Parlament. "Volem ser útils i la nostra aportació serà per millorar la reforma", deia Campuzano aquells dies. El suport a la reforma laboral del PP es va convertir en una llosa per als nacionalistes durant tota la legislatura.

Dues estrelles

Durant la seva carrera, el dirigent nacionalista ha tingut quatre caps de files, a Madrid: Joaquim Molins, Xavier Trias, Josep A. Duran i Lleida -no compartien hotel: Campuzano en prefereix un de dos estrelles al Palace- i Francesc Homs, a qui succeirà en els propers dies després de la seva inhabilitació. Homs el va triar com a número dos de la llista en les eleccions que hi va haver el 20 de desembre del 2015 i en les del 26 de juny de l'any passat, com a premi a l'experiència, i després el va convertir en portaveu adjunt del PDECat a Madrid. El protagonisme per als nacionalistes en aquesta legislatura, però, és menor: han anat a parar al grup mixt després de treure 8 diputats.

Socialdemòcrata, agnòstic, defensor de la intervenció de l'Estat per solucionar els desajustos de la banca i del sistema econòmic, Campuzano agafa ara les regnes del grup en un moment clau per al futur del procés. El canvi de cicle a Espanya -i a Catalunya- fa que els partits catalans difícilment tinguin paper en decisions rellevants i que l'única visibilitat que tinguin es basi en aprofitar l'estona de faristol per denunciar l'actuació de l'Estat contra el procés. Campuzano, amb molta mili a les espatlles, haurà de competir amb Gabriel Rufián i Joan Tardà pels moments de prime time.