Carlos Cuerpo té un perfil discret, tècnic, allunyat de la picabaralla a què s'ha abocat la política a Madrid. Ministre d'Economia, Comerç i Empresa des de fa més de dos anys, va agafar el relleu de tota una autoritat a la Moncloa: Nadia Calviño, que va fer el salt a Europa com a presidenta del Banc Europeu d'Inversions. Al capdavant del ministeri ha hagut d'entomar reptes importants, com ara mantenir la bona marxa econòmica a l'Estat davant la guerra comercial de Donald Trump, definir les mesures per fer front a la guerra de l'Orient Mitjà, o l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. Ara, Sánchez el promociona com a vicepresident primer, com a relleu de María Jesús Montero.
Fill d'emigrants, va traslladar-se de la seva Extremadura natal fins a Suïssa amb 9 anys. Per als seus pares, que són mestres, era una obsessió poder garantir que els seus fills tinguessin un futur amb més oportunitats. I en ells va pensar quan va agafar la cartera d'Economia. "No ens podem permetre fallar, ho dec a la meva família que m'ha donat les oportunitats que ells no van tenir. I ho dec a la gent gran, que ens heu portat fins aquí", va dir el ministre, que va recordar que el seu avi es va posar a treballar amb 9 anys a la mina i no va poder estudiar.
I Cuerpo ha aprofitat l'oportunitat. Llicenciat en Economia a la Universitat d’Extremadura, va cursar un màster a la London School of Economics i és doctor en Economia. Des del 2008, és funcionari del cos superior de tècnics comercials i economistes de l'Estat i va entrar al ministeri el 2020. Des de llavors, la seva influència -sobretot a nivell internacional- no ha deixat de créixer. Abans que ministre, ha estat secretari general del Tresor i de Finançament Internacional i això l’ha dut a les cites econòmiques mundials més importants. Desconegut per al ciutadà de peu, però mà dreta de Calviño, l’acompanyava a reunions internacionals com l'Ecofin -reunions periòdiques dels ministres d’Economia i Finances europeus-, el G-20 o les assemblees del FMI.
Prova d’això és que, enmig de la guerra comercial amb els Estats Units, va ser dels primers en reunir-se amb el secretari del Tresor de Donald Trump, Scott Bessent, per intentar buscar una sortida. Els seus col·laboradors més propers es mostren fascinats pels seus contactes. "Pensàvem que seria molt difícil substituir Calviño i ara, qui se’n recorda d'ella?", reconeixen en privat. Des del ministeri, va intentar presidir l'Eurogrup, però finalment va descartar-ho per manca de suports.
El ministre en sabatilles
Va ser molt comentada la seva elecció per anar a jurar el càrrec de ministre davant del rei Felip VI, el gener de 2024. Es va presentar amb unes sabatilles de pell i cordons molt informals -tipus sneakers- i va repetir-les en el primer consell de ministres. Una elecció que s’ha convertit en una espècie de marca personal que el mateix ministeri ha explotat. De fet, va publicar un vídeo que arrencava amb un pla curt dels peus de Cuerpo, amb aquestes sabatilles, donar pas al repàs de titulars sobre les bonances de l'economia espanyola.
Aficionat a córrer i despreocupat dels codis encotillats del món de les finances, acostumava a compareix sense corbata o amb barba. I destaca d'ell que mai apuja el to. Ni entra en les declaracions o contradeclaracions més mitineres, habituals en camp de batalla en què s’ha convertit la política espanyola. Tampoc és dels que reprodueix per sistema l'argumentari que envia la Moncloa i amb el qual tots els ministres esmorzen cada matí. De fet, no és militant del PSOE, està al marge de la batalla política i té un perfil tècnic que li permeten centrar-se en les dades econòmiques.
Els que el coneixen i el tracten, destaquen d’ell que és igual en públic i en privat, i que no defensa res que no cregui o que prèviament hagi treballat a fons. "És un ministre que escolta i es deixa aconsellar", diuen des del seu equip. Després de convalidar el pla antiaranzels de Trump, el primer que va fer en sortir de l’hemicicle va ser abraçar-se a la seva cap de comunicació.
Sense estridències
Cuerpo presumeix però sense estridències ni sobreactuació sobre la bona marxa de l’economia espanyola en un context internacional de dificultats. Un tarannà que dista d’altres perfils que l’han precedit, començant per la mateixa Calviño o, especialment, de ministres d’Economia del PP com Luis de Guindos. Tot i el context internacional i la reculada de l’economia europea, les previsions econòmiques espanyoles continuen marcant un creixement del PIB. Un de cada tres llocs de feina de l'eurozona es creen a l'Estat i la inflació continua baixant. "No se li reconeix tot el que es mereix", li va dir un periodista de la CNN durant una entrevista. Potser és per això que li costa fer-li preguntes a les sessions de control. Un cop, a preguntes d'EH Bildu, fins i tot va agrair poder participar en el debat: "Agraeixo la pregunta perquè si fos pel senyor Feijoo i el PP, no només no em pregunten sobre economia sinó que directament em fan callar".
