L'absència a la crida, al tret d'inici de les Falles de València, ja albirava uns dies complicats per al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Setmanes enrere, el dirigent popular semblava viure una primavera política després d'aquell hivern amb el focus mediàtic estatal a sobre i els carrers bramant perquè abandonara el comandament del Consell. Tanmateix, era un miratge.
Mazón no podia llevar-se la cadena del dia D. Encara que tracte de vendre la reconstrucció de les zones devastades per la riuada, el president viu atrapat en la cronologia d'aquell dia. I més quan la jutgessa instructora de la causa ha enfilat la velocitat de creuer per dirimir qui són els responsables d'unes morts que defineix com a evitables. D'ençà que la magistrada de Catarroja va polsar l'accelerador, el nerviosisme ha crescut al Palau de la Generalitat Valenciana. S'ha intentat limitar les preguntes als periodistes en les rodes de premsa del Consell i, especialment, s'ha abandonat —o això sembla— la lògica política. Imperen les motivacions judicials.
És l'explicació al relat que va vendre Mazón el dilluns passat en un desdejuni informatiu a l'Hotel Ritz de Madrid. Amb l'únic suport de l'alcalde de Madrid, el popular José Luis Martínez-Almeida, va narrar que havia efectuat 16 telefonades entre la seua eixida del dinar amb la periodista Maribel Vilaplana fins a la seua arribada al Centre de Coordinació d'Emergències. Aquell nou relat deixava una pregunta en l'aire: a quina hora havia arribat el cap del Consell al centre d'emergències?
El baró popular va respondre a l'entrada d'un altre esmorzar informatiu. En contradicció amb les versions anteriors i amb una actitud molesta envers la premsa, va afirmar que havia aplegat a les 20.28 hores. TVE va publicar que realment havia arribat abans i la Generalitat Valenciana va contraatacar filtrant una fotografia de la seua incorporació al centre d'emergències.
Sacrifici polític; salvavides judicial?
Mazón es troba des d'aquell funest 29 d'octubre contra les cordes. Amb quatre manifestacions multitudinàries demanant la seua dimissió —aquest dissabte se celebra la quinta—, és escridassat quan xafa el carrer. Si la setmana passada fou a Oriola, al Baix Segura, en els darrers dies va ser la diana de l'enuig quan visitava una farmàcia a la zona de la DANA i durant acte de formació professional a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
Distanciat de l'empresariat valencià, amb el carrer en contra i la jutgessa fent via al procediment judicial, el cap del Consell sembla haver sacrificat la seua biografia política per a protegir-se de la massa de la justícia. A pesar de la seua rocambolesca versió sobre que no pertany a l'òrgan de coordinació de les emergències, políticament és no sembla massa favorable pregonar que va arribar tard al comandament d'una catàstrofe que ha deixat 224 morts.
La jutgessa que investiga la causa ha aclarit el seu camí: sota l'axioma que les morts eren evitables, s'ha centrat a esbrinar per què va tardar-se tant a enviar l'alerta, la qual va aplegar als mòbils quan la barrancada havia deixat desenes i desenes de víctimes. La togada ha deixat palès que la competència de l'emergència era exclusivament de la Generalitat Valenciana i ha tombat els intents per incriminar a la delegada del govern espanyol al País Valencià, la socialista Pilar Bernabé.
Els populars l'acusen de "codirigir" l'òrgan que gestionava l'emergència dintre d'una estratègia repetida mil i una vegades per espolsar-se la responsabilitat. Ja ho ha fet amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o amb l'Aemet. En aquest darrer cas, van filtrar un àudio manipulat per intentar situar el focus a sobre dels experts estatals de meteorologia. La jugada, però, va ser un bumerang quan va publicar-se la gravació completa.
Encara que no és fàcil que Mazón puga seure davant d'un tribunal per la seua gestió de la dana, l'estratègia sembla consistir a desvincular el president de la presa de la decisió d'enviar l'alerta i, per tant, alliberar-lo de la fiscalització judicial. O dit d'una altra manera: reconeix que no estava al capdavant de l'emergència per allunyar un escenari de viacrucis als tribunals valencians.
Aquest parallamps judicial, però, està lligat a les narracions i les declaracions que efectuen els membres del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). El futur judicial de Mazón està en mans dels relats i el testimoni de figures com ara l'exconsellera d'Interior i Justícia, Salomé Pradas. Cessada per part de Mazón, s'ha deixat veure aquesta setmana als mitjans de comunicació. De fet, va afirmar que «ja se sabrà la veritat». «Tinc clar el que va ocórrer», va afirmar.
El trencaclosques del PP
Malgrat que Mazón intenta transmetre normalitat amb piulades sobre sortejos de Falles, la seua situació és delicadíssima. Mentre a les files del PP valencià queden pocs fidels al baró conservador, renaixen les veus populars a escala estatal i valenciana que aposten en privat pel seu relleu. En públic, el Foro Pedro Agramunt, un grup molt minoritari dintre de la formació de la gavina vinculat a l'expresident Francisco Camps, va piular una notícia de La Razón que apuntava aquest malestar.
Amb Camps en plena gira, hi ha moviments al PP. Encara que Gènova va desmentir les informacions que apuntaven a la possible creació d’una gestora al País Valencià, totes les mirades estan a sobre de la favorita per substituir Mazón: l'alcaldessa de València, María José Català. No debades, és quasi l'única a les files dretanes amb capital polític —malgrat que la seua gestió de la dana ha estat qüestionada—, capacitat de lideratge, així com compleix amb el requisit de ser diputada a les Corts Valencianes.
Avalada pel dirigent Esteban González Pons i connectada amb el líder estatal dels populars, Alberto Núñez Feijóo, el seu desembarcament compta amb un hipotètic obstacle: el vistiplau de l'extrema dreta Vox, els quals no ho posarien fàcil. El PP està immers en un trencaclosques intern amb un president socarrat políticament i que busca evitar la mascletada judicial en plena celebració de les Falles.